Mis últimos 10 minutos y 38 segundos en este extraño mundo

   La Leila ha estat assassinada i llençada a un contenidor d'escombreries als afores d'Istanbul. Però el seu cervell encara funciona, cosa que està demostrada científicament, la seva activitat cerebral va minvant mica en mica durant els 10 minuts següents després que el seu cor hagi deixat de bategar. Durant aquest temps la Leila recordarà la seva vida, el petit poble on va néixer, el seu pare, la seva mare i la seva tia, ambdues dones del seu pare; l'adolescència, amb descobertes no sempre agradables i a vegades incomprensibles; la fugida cap a Istanbul; l'única sortida per una jove sola a la gran ciutat: la prostitució en el carrer dels prostíbuls d'Istanbul; la sincera i sòlida amistat amb els cinc amics que acabaran sent la seva família.

   Aquesta novel·la amb aquest curiós títol és emocionant i tendre, reflecteix les dificultats de la vida de les dones en un país profundament marcat per la seva situació geogràfica estratègica, que ha passat per diferents etapes religioses al llarg de la seva extensa història, però tant és, sempre s'acaba amb les dones oprimides i discriminades només pel fet de ser dones, ja sigui en les zones rurals o en la gran ciutat. La Leila es veu obligada a exercir la prostitució en un dels prostíbuls d'una zona marginal d'Istanbul, i és allà coneixerà als seus amics, la seva nova família, marginats com ella: un transexual, una dona negra fugida de Somàlia, una cantant obesa, un amic de la infància i una dona amb enanisme.
    Quan vaig començar a llegir aquest llibre no esperava que m'agradés tant com al final ha estat, la veritat és que ha estat una gran descoberta. Un cop més haig de dir que si no fos perquè m'ha arribat mitjançant la suscripció a Bookish crec que no l'hauria llegit. L'autora, Elif Shafak, nascuda a Estrasburg però d'origen turc, ha quedat finalista del premi Booker amb aquest llibre. 

L'amant

                                                                            No crec que pugui aportar gaire cosa a allò

que ja s'hagi dit de L'amant, novel·la autobiogràfica de Marguerite Duras que en el seu moment va ser transgressora. En ella explica part de la seva adolescència a Saigon, durant la dècada dels anys 20 del segle XX. La protagonista, de quinze anys, viu allà amb la seva mare vídua i els seus dos germans, més grans que ella i amb els quals manté una relació complicada, sobretot amb el més gran, violent i addicte a l'opi. 

   A Saigon viu aparentment amb la facilitat dels blancs en la colònia, però la seva família pateix estretors econòmiques. En aquest context coneixerà un home xinès deu anys més gran que ella, fill d'un ric empresari. Començaran una relació marcada pel desig i per l'absència d'amor, a més de la incomprensió relativa de família i coneguts, que no accepten una relació amb un home que no sigui blanc, però que en part toleren atès que ell és un home ric.
   L'amant és una novel·la molt curta, es llegeix en una estoneta tot i que pot resultar una miqueta difícil de seguir per la manera una mica caòtica en què l'autora narra els fets en primera persona. I un altre llibre que tenia des de feia molt temps a la pila de llibres pendents que ja he llegit.

Bienvenida a casa

  Aquest és el títol del tercer llibre de Lucia Berlin, és un recull de cartes i petits relats autobiogràfics posats en ordre i que van quedar en part incabats per la mort de la seva autora. Algunes pàgines recullen fotografies de la Lucia, dels seus fills, de les seves parelles i amics, i dels molts llocs on va viure. No recomanaria llegir aquest llibre sense haver llegit abans els anteriors, sobretot Manual para mujeres de la limpieza, imprescindibles per entrendre qui era Lucia Berlin, com va ser la seva caòtica vida marcada pels continus canvis de residència, els seus tres marits, els quatre fills i un alcoholisme del qual se'n va sortir. 

   No puc dir que no m'hagi agradat però pel meu gust és potser una mica innecessari si s'han llegit els dos anteriors, Manual... i Una noche en el paraíso. 

La niña alemana

   La Hannah és una nena de bona família, rossa amb ulls blaus, la típica nena alemanya. Llàstima que sigui jueva, perquè viu al Berlin previ a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La seva mare prové d'una família molt rica i el seu pare és professor universitari i a ella no li ha faltat mai de res. Però ja fa setmanes que tots viuen pràcticament confinats a casa seva, esperant el moment adient per marxar de Berlin, en principi cap a Cuba, després d'haver fet tota una sèrie de tràmits per embarcar en el transatlàntic St. Louis, com altres famílies jueves. 

   Aquesta novel·la està basada en un fets reals, més de 900 persones van fugir l'Alemanya cap a Cuba l'any 1939, tots ells havien tramitat amb l'ambaixada cubana els papers necessaris per quedar-se de manera provisional, però un  cop allà el govern només va deixar desembarcar 22 persones. La resta van intentar sense èxit que els acollissin als Estats Units i Canadà, i finalment van haver de tornar a Europa, on la majoria d'ells van acabar morint en caps de concentració.
   Paral·lelament a la història de la Hannah coneixerem a l'Anna, una nena que viu a Nova York amb la seva mare l'any 2014, que ha perdut el seu pare en l'atemptat de les Torres Bessones i que està emparentada amb la Hannah, per això porta el seu nom en anglès.
   Feia temps que aquesta novel·la voltava per casa i vaig decidir fa uns dies començar-la, una mica farta de veura-la a pila de llibres pendents i mai trobava el moment d'agafar-la. La història de la nena alemanya és molt trista, com no pot ser d'una altra manera atès el moment en què es desenvolupa. Mostra la incomprensió del que està passant vist des dels ulls d'una nena de dotze anys, no entenc què passa ni el perquè de les reaccions dels seus pares, coneguts, veïns. És una mostra més d'un dels fets més greus i incomprensibles que han passat en la història de la humanitat.

El consol

  Charles és un arquitecte de mitjana edat que conviu amb la seva dona i la filla d'aquesta, que es troba en plena adolescència. Per la seva feina Charles viatja sovint i passa poc temps a casa. Un dia, mentre està a casa dels seus pares celebrant l'aniversari de la seva dona, rep la notícia de la mort de l'Anouk, antiga veïna i mare d'un company d'escola. Charles havia mantingut una relació  molt estreta amb l'Anouk, de fet van tenir una relació amorosa, tot i que ella era més gran que ell, l'Anouk va ser mare molt jove. 

  El primer llibre que vaig llegir d'Anna Gavaldà va ser Junts i prou, i em va agradar molt; després vaig repetir amb L'estimava, però amb El consol no he pogut, tot i que al començament la narració m'ha enganxat, de seguida ha perdut pistonada i la pena del Charles per la pèrdua de l'Anouk se m'ha fet insuportable per avorrida, amb constants salts temporals difícils de seguir. En algun lloc he llegit que la traducció tampoc ha sigut gaire afortunada. Tot plegat, l'he deixat una mica més enllà de la pàgina 100, en té més de 500! Sort que l'he comprat en una botiga de segona mà, aviat el retornaré per comprar-ne més...

La casa holandesa

   Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial Cyril Conroy, veterà de la guerra on va acabar amb una ferida que el turmentarà sempre, compra una casa molt singular als afores de la ciutat de Philadelphia, la Casa Holandesa. Aquesta casa té una història peculiar, la va construir una família d'holandesos que es van enriquir amb el comerç del tabac, però tots ells, pares i fills, van morir sense deixar la casa a ningú. La casa crida l'atenció pel seu disseny, semblant a un palauet, pels seus jardins i les seves llums. Cyril compra la casa com a sorpresa per a la seva dona Elna, però a ella no li acaba d'agradar, se sent malament vivint en una casa tan cara quan ella és una dona molt senzilla que només vol ajudar els pobres. Això fa que se senti tan ofegada dins la casa que un dia marxa, deixant enrera el Cyril i els seus dos fills, Maeve i Danny. La Maeve haurà de fer de mare del petit Danny mentre Cyril es dedica a treballar ignorant el mal moment dels seus fills.

  Diverses circumstàncies faran que els germans marxin de la Casa Holandesa, però els records de tot allò que han viscut a dins els acompanyaran tota la vida i crearà entre ells un vincle que perdurarà per sempre.

  Aquesta novel·la l'he rebut com a entrega del mes de desembre de la meva suscripció a Bookish, i de totes les que he llegit fins ara és la que més m'ha agradat, he trobat la història dels dos germans molt bonica, sense fer-se empalagosa. A més, la lectura se m'ha fet com si estigués veient una pel·lícula o sèrie, ni massa lenta tenint en compte que no és un llibre d'acció.

Taxi

   Sandino, Jose (no José), condueix el seu taxi per la ciutat de Barcelona. És taxista per casualitat, el taxi que fou del seu pare, que després va passar al seu germà i finalment i de retruc a ell. Potser per això Sandino no és un taxista convencional, en general molt més culte que els seus companys de professió, ja que va anar a la universitat però no va acabar els seus estudis. Dues frases de la primera pàgina defineixen en poques paraules qui és Sandino: "A Sandino no le gusta conducir pero es taxista. El taxista triste, el taxista mujeriego, el taxista bueno".

   No és un bon moment personal per Sandino: la seva dona Lola li acaba de dir la maleïda frase "Tenemos que hablar". Però ell va retrasant el moment expressament, Lola està farta de les seves infidelitats i ell ho sap, per això, tot i que s'estima la Lola, va ajornant el moment de parlar, conduint dia i nit per la ciutat. No és fàcil seguir Sandino en el seu recorregut pels carrers de Barcelona, és un home insomne que desvarieja de manera molt lúcida, ple de remordiments i de desitjos insatisfets. Mentre dura la seva carrera al no-res diferents personatges van passant pel seu camí, clients típics i atípics, amics, amants, coneguts i algun enemic. 

  He llegit fins ara quatre llibres de Carlos Zanón, tots m'han agradat però potser aquest és el que més, el personatge de Sandino m'ha agradat molt, un home a qui no voldria tenir mai com a parella però en el fons molt tendre, turmentat, incapaç de sortir del pou de si mateix, de vegades covard i de vegades molt valent però en el fons un home íntegre. Tota la narració de Taxi es desenvolupa durant una setmana, amb capítols titulats en anglès que crec que han de ser frases sortides de cançons mítiques, la música sempre està molt present en els llibres de Zanón. Molt recomanable sobretot per qui conegui bé la ciutat de Barcelona.