La niña alemana

   La Hannah és una nena de bona família, rossa amb ulls blaus, la típica nena alemanya. Llàstima que sigui jueva, perquè viu al Berlin previ a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La seva mare prové d'una família molt rica i el seu pare és professor universitari i a ella no li ha faltat mai de res. Però ja fa setmanes que tots viuen pràcticament confinats a casa seva, esperant el moment adient per marxar de Berlin, en principi cap a Cuba, després d'haver fet tota una sèrie de tràmits per embarcar en el transatlàntic St. Louis, com altres famílies jueves. 

   Aquesta novel·la està basada en un fets reals, més de 900 persones van fugir l'Alemanya cap a Cuba l'any 1939, tots ells havien tramitat amb l'ambaixada cubana els papers necessaris per quedar-se de manera provisional, però un  cop allà el govern només va deixar desembarcar 22 persones. La resta van intentar sense èxit que els acollissin als Estats Units i Canadà, i finalment van haver de tornar a Europa, on la majoria d'ells van acabar morint en caps de concentració.
   Paral·lelament a la història de la Hannah coneixerem a l'Anna, una nena que viu a Nova York amb la seva mare l'any 2014, que ha perdut el seu pare en l'atemptat de les Torres Bessones i que està emparentada amb la Hannah, per això porta el seu nom en anglès.
   Feia temps que aquesta novel·la voltava per casa i vaig decidir fa uns dies començar-la, una mica farta de veura-la a pila de llibres pendents i mai trobava el moment d'agafar-la. La història de la nena alemanya és molt trista, com no pot ser d'una altra manera atès el moment en què es desenvolupa. Mostra la incomprensió del que està passant vist des dels ulls d'una nena de dotze anys, no entenc què passa ni el perquè de les reaccions dels seus pares, coneguts, veïns. És una mostra més d'un dels fets més greus i incomprensibles que han passat en la història de la humanitat.