dissabte, 4 de gener de 2020

Taxi

   Sandino, Jose (no José), condueix el seu taxi per la ciutat de Barcelona. És taxista per casualitat, el taxi que fou del seu pare, que després va passar al seu germà i finalment i de retruc a ell. Potser per això Sandino no és un taxista convencional, en general molt més culte que els seus companys de professió, ja que va anar a la universitat però no va acabar els seus estudis. Dues frases de la primera pàgina defineixen en poques paraules qui és Sandino: "A Sandino no le gusta conducir pero es taxista. El taxista triste, el taxista mujeriego, el taxista bueno".
   No és un bon moment personal per Sandino: la seva dona Lola li acaba de dir la maleïda frase "Tenemos que hablar". Però ell va retrasant el moment expressament, Lola està farta de les seves infidelitats i ell ho sap, per això, tot i que s'estima la Lola, va ajornant el moment de parlar, conduint dia i nit per la ciutat. No és fàcil seguir Sandino en el seu recorregut pels carrers de Barcelona, és un home insomne que desvarieja de manera molt lúcida, ple de remordiments i de desitjos insatisfets. Mentre dura la seva carrera al no-res diferents personatges van passant pel seu camí, clients típics i atípics, amics, amants, coneguts i algun enemic. 
  He llegit fins ara quatre llibres de Carlos Zanón, tots m'han agradat però potser aquest és el que més, el personatge de Sandino m'ha agradat molt, un home a qui no voldria tenir mai com a parella però en el fons molt tendre, turmentat, incapaç de sortir del pou de si mateix, de vegades covard i de vegades molt valent però en el fons un home íntegre. Tota la narració de Taxi es desenvolupa durant una setmana, amb capítols titulats en anglès que crec que han de ser frases sortides de cançons mítiques, la música sempre està molt present en els llibres de Zanón. Molt recomanable sobretot per qui conegui bé la ciutat de Barcelona.

2 comentaris:

  1. Ja sabeu que em costa introduir-me a autors de per aquí, però aquest ja fa temps que el sento anomenar, aquest llibre en concret em sembla que l'ha llegit molta gent i que ha agradat en general. Encara no n'estic convençut, però potser li hauré d'acabar donant una oportunitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest autor té un estil molt personal i peculiar i potser no agrada a tothom però jo crec que val la pena intentar-ho, ja em diràs ;)

      Elimina