L'Etna és una pija de la part alta de Barcelona de manual: porta una vida despreocupada i de luxe gràcies als negocis del pare. Però tot canvia d'un dia per l'altre: la mare va morir fa dos anys i ara ha mort el pare. L'Etna i el seu germà Gabriel han quedat orfes, però un més que l'altre: el pare ha deixat tota l'herència al Gabriel, i tot per una raó: el Gabriel és fill del pare però l'Etna no. El terrabastall emocional que pateix l'Etna és de traca i mocador, es veu a si mateixa sense recursos econòmics i fora de la que ella pensava que era la seva família. Només rep en herència un pis del Raval i el local de sota, que eren propietat de la seva mare. És així com d'un dia per l'altre l'Etna deixa la que havia estat casa seva i es trasllada a un pis vell en un barri molt diferent d'on havia viscut fins ara. Un cop allà intenta poc a poc fer-se a la idea de la nova vida que té per endavant, i s'assabenta que el local de sota del pis havia estat una taverna propietat de la família de la mare i que va tancar fa molts anys. Tot veient que no té gaires sortides, decideix arreglar el local de l'antiga taverna i convertir-la en una llibreria.
Vaig trobar aquesta novel·la en un dels prestatges de la meva llibreria de capçalera, un dia d'aquells que vaig entrar "només a mirar", haha, i quan vaig llegir la contraportada vaig decidir que me l'emportava cap a casa, tot i tenir una pila de llibres pendents per llegir. Però és que em va venir de gust llegir aquest tipus de novel·la que et fa sentir bé, que és molt adecuada per llegir a la tardor en una tarda de pluja, que no et canvia res però que et deixa un bon regust i sensacions de benestar. És per això que la he valorat amb quatre estrelles, no és cap gran obra literària ni falta que li fa, però fa sentir bé i de vegades és això el que podem necessitar segons quins moments, i crec que això ho acompleix amb escreix.
