Els paisatges i el clima del País Basc són diferents, salvatge, humit, amb un mar Cantàbric impressionant quan hi ha tempesta. Aquest és l'entorn en què es desenvolupa l'acció d'aquesta trepidant novel·la de Mikel Santiago, la primera de la trilogia d'Illumbre. El jove Àlex desperta de cop dins una fàbrica abandonada, ha rebut un fort cop al cap, i es troba al costat d'un mort. Tot és confús. Més tard, l'Àlex està a l'hospital, ha tingut un accident mentre conduïa i no recorda res de les últimes hores, només té aquell flash al cap de trobar-se al costat d'un mort en la fàbrica abandonada. A partir d'aquí l'Àlex intentarà recordar què ha passat, però el record del cadàver al seu costat pesa molt, no ho vol dir a ningú del seu entorn perquè pensa que potser ha estat ell qui l'ha matat, però llavors, qui li ha donat el fort cop al cap que ha rebut? Quan ha despertat al costat del cadàver recorda que hi havia una pedra. L'Àlex no vol dir a ningú res sobre el mort i la seva presència en la fàbrica, ni a la seva nòvia Erin, ni al seu avi Jon ni a la Dana, la cuidadora del seu avi. Però vol esbrinar sí o sí què ha passat.
Fa temps que tenia a casa aquesta novel·la de Mikel Santiago, que vaig comprar en una d'aquestes edicions de butxaca súper barates, ara ha sigut el moment de llegir-la, en plena canícula, en un estiu en què ja hem perdut el compte de les onades de calor amb pols sahariana que en portem. I no puc haver escollir millor moment. Narrada en primera persona, l'autor fa que immediatament el lector empatitzi amb el protagonista i el vulgui ajudar a recobrar la memòria i saber què ha passat, tot i que està clar que el mateix Àlex amaga alguna cosa tèrbola. Amb aquesta lectura es gaudeix d'acció trepidant, secrets amagats procedents del passat i que condicionen el present, tot molt ben escrit, lectura addictiva. Aquesta novel·la és la primera de la trilogia d'Illumbre, si les següents són com la primera espero aviat llegir la segona.
