Las que no duermen, NASH

   Un grup d'espeleòlegs liderats per la psicòloga forense Nash Elizondo està explorant la sima de Legarrea, a la vall del Baztan, a la recerca de antigues restes humanes, ja que les llegendes locals diuen que en simes com aquesta s'hi llençaven bruixes i animals. La sorpresa ve quan el que apareix és el cadàver d'una jove desapareguda fa tres anys, la jove Andrea. A la presó hi ha Salomé, antiga parella de la mare d'Andrea, acusada d'haver-la matat, tot i que fins a aquell moment no s'havia trobat el cadàver. La Nash s'implica professionalment en la investigació del cas, en una zona on tothom es coneix, pel bo i pel dolent, i durant el mes de març de 2020, amb l'agreujant de la pandèmia del covid a sobre.

  Fa anys vaig llegir la trilogia del Baztan, que em va agradar força, així com també altres llibres de l'autora, Dolores Redondo. Aquesta novel·la tindrà l'honor d'inaugurar una nova categoria de valoració en el meu blog, que és la de 3,5 estrelles. Si bé la lectura és addictiva i l'he llegit en poc temps atesa la seva allargada, quasi sis-centes pàgines, hi ha detalls que fan que de cap manera li pugui atorgar 4 estrelles, i amb 3 penso que em quedo curta, perquè té coses bones, la veritat és que la història enganxa tot i que no és d'acció trepidant, però m'ha agradat l'estudi dels personatges que hi apareixen. Per altra banda, hi ha detalls que no m'han agradat, començant pel nom de la protagonista, qui llegeixi la novel·la entendrà perquè es diu així, però és que no m'ha agradat la justificació d'aquest nom, que trobo absurda. 

  Atenció!! SPOILER!!

I aquí altres detalls que, pel meu gust, l'han fet perdre puntuació: la propietària de l'hostal on està allotjada la Nash, que remena el seu armari i ella, que ho sap, no marxa de l'hostal en el moment en què ho descobreix; i l'autobombo de l'autora: sí, en una conversa els personatges parlen de la Dolores Redondo com una gran autora de llibres sobre el Baztan...

Resumint, una bona lectura per passar una bona estona i no aprofondir gaire en les motivacions de l'autora per justificar segons que.

La hilaritat histriònica d'una hiena histèrica

  

 A començaments d'any vaig comprar aquest llibre d'un autor sabadellenc, David Tudela. És un llibre de relats molt curts, escrits amb sentit de l'humor i un punt d'ironia que m'ha agradat força. Són tan curts els relats que alguns d'ells no tenen més de 3 pàgines, però crec que la manera com l'he llegit, a mi que no m'agraden els relats curts, ha sigut la millor manera de gaudir-lo, quina millor manera de començar o acabar el dia llegint un petit tast de literatura que et fa treure un somriure.