El Lluís es retroba casualment amb la Cristina, amb qui va compartir un any d'institut i de qui es va enamorar. La Laia és una model catalana que fa temps que viu a Nova York i que troba a faltar casa seva. El Sergi, el Miquel i també els altres, per ells han passat anys, ara tots tenen una vida, però no tot és satisfactori, es troben en un moment de les seves vides en què no tot ha sortit com ells esperaven, no es poden queixar però... Potser les coses podrien haver anat d'una altra manera, i què hauria passat?
En aquesta novel·la trobem personatges que tenen en comú trobar-se en un moment determinat de les seves vides en què són adults madurs, el temps ha passat i hi ha coses que haurien volgut que fossin d'una altra manera, és el que jo anomenaria "la insatisfacció dels quarantins". M'ha agradat perquè per la meva edat puc entendre perfectament les seves situacions. Tots ells tenen punts en comú, es coneixen, han tingut amistat. Cada capítol està dedicat a un d'ells. Potser he trobat a faltar un capítol final que els uneixi a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada