Els crims de la mel

   

 Durant el novembre de 1953 una caravana de gitanos nòmades està per la zona del Pallars, venent als mercats dels pobles els seus productes. La Samara, una jove gitana, està embarassada del segon fill i porta malament l'embaràs, és per això que el seu marit, el Tijeritas, acompanyat del seu germà, surten pel bosc a la recerca d'algunes herbes que puguin alleujar el malestar de la Samara. S'apropen a una zona on un pagès té panals d'abelles per recolectar mel, i els dos germans s'hi acosten per endur-se'n una part. Però el pagès, alertat que hi ha gitanos per la zona, estava amagat vigilant els seus panals, i no dubta en disparar quan els dos germans s'hi acosten. El Tijeritas mor i el seu germà queda ferit, cosa que enfrontarà el patriarca dels gitanos i pare dels dos germans amb la família pagesa propietària dels panals.

  Aquesta última novel·la de Pep Coll està basada en un fet real, el crim va succeïr, però la resta de la narració ha quedat a la imaginació de l'autor, tal i com ell mateix diu al final de la lectura. És evident que tot i ser ficció té molta part de realitat, si més no el dia a dia de pagesos del Pallars i de gitanos transhumants, d'una època en la qual encara queda empremta de la Guerra Civil, de com actua la Guàrdia Civil i la justícia.

  Vaig trobar aquest llibre en una botiga de segona mà fa uns tres mesos, cosa que em va estranyar atès que la data de publicació és novembre de 2024, qui sigui que la va comprar no ha quedat satisfet amb la lectura. A mi sí que m'ha agradat, sobretot com l'autor fa de narrador, com si estigués fent una crònica dels fets, amb un punt d'ironia que he trobat divertit. I he hagut de consultar el diccionari algun cop per trobar paraules com escunç, que no havia sentit mai i que vol dir atzar, casualitat, coincidència.