La Maria arriba a Ca la Viuda, la casa de la seva família que ara és buida. Es tanca dins la casa i no surt, davant del desconcert dels veïns de la casa més propera, en Manel i la Cristineta, una parella ja gran, que no entenen què ha vingut a fer, perquè no surt, què menja si no surt ni a comprar. El que no saben és que la Maria ha arribat més morta que viva, que arrossega una pena que l'està consumint, i que se sabrà poc a poc a mesura que ens endisarem en la lectura d'aquest llibre de només dues-centes pàgines però que és capaç d'explicar el dol d'una manera intensa i profunda.
L'he llegit només en un dia, m'ha agradat molt tot i que al començament no acabava d'entendre ben bé per on anava l'autora. Trobo que és una lectura dura, no la recomanaria a segons qui en segons quin moment, però tot i això, la trobo necessària. A més, la parella gran de veïns, amb la seva xafarderia, li treuen ferro amb un petit toc d'humor dins la desgràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada