La Clàudia i el Domènec són un jove matrimoni benestant de Barcelona, amb dos fills, minyona, segona residència, i tot allò de què gaudeix una parella burgesa ben posicionada. Mentre el Domènec treballa en els seus negocis la Clàudia es dedica a allò que fa una dona de la seva posició: res, atès que per això té minyona que s'ocupa de la casa i els fills. El Blai és un pintor bon amic del Domènec de fa temps i un dia el Domènec li proposa fer un retrat de la Clàudia, cosa que en principi podria semblar correcte, però el Domènec vol que la pinti nua. Al començament tots dos s'hi oposen però la tossuderia del Domènec acaba imposant-se i el Blai comença la seva feina. A mesura que avancen les sessions de pintura la relació entre tots tres s'anirà deteriorant, sobretot per culpa del mateix Domènec:
"Calia restar llargues estones immòbil sota l'esguard de Domènec i de Blai. Clàudia es veia dins del mirall. Quan Blai pintava, semblava més pàlid. El seu esguard servava una expressió absorta, impersonal. Sota aquest esguard, Clàudia es sentia esdevenir un objecte".
Aquesta és la primera novel·la que he llegit d'Aurora Bertana i haig de dir que m'ha entusiasmat, m'ha agradat molt com construeix els personatges, molt ben treballats en tan poques pàgines. He llegit comentaris de gent que la posen a l'alçada de Mercè Rodoreda i crec que s'ho mereix, com a mínim amb aquesta novel·la, espero llegir ben aviat alguna altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada