Segueixo la sèrie de Bevilacqua i Chamorro des que es va publicar la primera novel·la, ja fa trenta anys, pràcticament he anat evolucionant a la vegada que ho fa el protagonista. En aquest llibre es fa feixuc recordar els terribles moments que vam viure amb motiu de la pandèmia del covid, ells tenen la "sort" de poder-se moure, tot i que, com molts de nosaltres, pateixen pels seus familiars grans, els més vulnerables.
Aquesta novel·la m'ha agradat, com quasi totes les anteriors, tot i que trobo que la manera de narrar del protagonista se'm fa una mica feixuga i inversemblant per recargolada, de fet sembla que parli com el persontage que tant admira el mateix sotstinent Vila: don Quijote de la Mancha; de fet, aquesta pega l'he trobat també en les anteriors novel·les. Tot i això penso seguir llegint els propers llibres amb aquests protagonistes, malgrat que no tots dels catorze que formen la sèrie m'han agradat de la mateixa manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada