Les papallones no mosseguen

   La Clàudia viu una experiència traumàtica amb tretze anys, tot coincidint en un moment en què una papallona la mossega. Els anys passen i les ferides no s'han tancat del tot, la Clàudia es fa adulta i afronta les diferents etapes de la seva vida com pot: amors, etapa universitària, maternitat, els pares que es fan grans, la relació amb la seva germana Sara; i queden pendents els silencis. 

  Tal i com consta en l'índex d'aquesta curta novel·la, sembla que la vida té totes unes etapes: sobreviure (al fet traumàtic), crèixer, transformar-se (en adults) i volar. He conegut aquest llibre, com moltes de les lectures que faig últimament, per les xarxes socials, vaig veure que la tenien a la meva biblioteca i cap allà que vaig anar. Com que és molt curta, cent vuitanta-quatre pàgines, l'he llegit pràcticament en un dia. La veritat és que m'ha agradat, tant la temàtica com la manera en què està escrita, en primera persona és la Clàudia qui ens explica tot el que li passa i com se sent. Però m'ha sabut a poc, crec que la trama dona per molt més suc del que se li ha tret, pel meu gust li ha faltat aprofondir una mica més, tant en la Clàudia com en sa germana, i també amb la seva parella, de qui pràcticament només se l'anomena quan cal. És per això que es queda amb 3,5 estrelles quan fàcilment podia haver arribat a 4.