La casa de les tres xemeneies

   

  El Ramon, un jove de divuit anys fill d'exiliats a França, arriba a la Barcelona de l'any 1962, disposat a continuar amb els seus estudis i millorar el coneixement del castellà, atès que ell ha nascut a França i amb els seus pares ha parlat sempre en català. El Ramon lloga una habitació en un pis del carrer Conde del Asalto (l'actual Nou de la Rambla), i des d'aquest pis pot veure perfectament la singular silueta de les xemeneies de La Canadenca, una fàbrica amb una història destacada dins la Barcelona del segle XX. Un cop instal·lat, el Ramon va coneixent els veïns de l'escala, des del porter Salvador, mutilat de guerra i a qui el franquisme ha col·locat allà per espiar els veïns, fins a la Josefina, una dona que viu sola i rodejada de llibres. Com és normal, més estreta serà la relació amb els propietaris del pis on té l'habitació llogada, un matrimoni treballador amb un fill de quinze anys, el Quimet, un jovenet que juga a rugby al camp de la Foixarda. 

  Per al Ramon la vida quotidiana de les famílies que l'envolten i de la joventut és tota una sorpresa, ell està acostumat a una llibertat individual que és impensable en un país que comença a remontar després de la Guerra Civil i una dura postguerra, i pensava que en general la gent estaria més rebotada contra el règim de Franco, però es troba amb que tothom s'ha adaptat, dins les limitacions, i intenta sobreviure com bonament pot. Tot i això, a mesura que va coneixent més a fons les persones que l'envolten, va trobant indicis de ganes de canvi, de petites revolucions en el dia a dia. A més de tot això, el Ramon viurà el drama de les riuades del Vallès, el descobriment dels barris de barraques i els submons de corrupció i prostitució que conviuen a la ciutat.

  Quan vaig veure la portada d'aquest llibre vaig pensar que seria molt semblant a Les noies de Sants, que vaig llegir l'any passat, però res a veure: en aquesta novel·la hi ha un estudi molt profund de la realitat d'un barri, el Poble-sec, d'una gran ciutat com Barcelona, en uns anys de la dictadura en què es comencen a albirar canvis, lents però segurs, i se'ns mostren unes situacions i uns personatges que poden ser perfectament reals, de fet l'autor s'ha inspirat en la seva pròpia història per construir un relat molt interessant de la societat barcelonina dels anys 1962 i 1963. Una lectura molt recomanable.