Rosario i Milagros són dos escombraires del servei de neteja dels carrers de Madrid. Milagros és una dona de bon caràcter, grassoneta i molt servicial, feliç a la seva manera i que ajuda la Rosario en tot el que pot, sobretot ara mateix, una temporada dolenta per la Rosario, que ha de tenir cura de la seva mare, que viu amb ella i que ha perdut el cap. La Rosario es troba pràcticament sola, la seva germana viu a Barcelona amb el marit i els fills i pràcticament mai va a veure-la, ni a ella ni a la mare malalta, i el pare de la Rosario va abandonar la dona i les filles fa molts anys per marxar amb una altra dona. La vida de la Rosario és trista, se sent dins d'un pou d'on no pot sortir, amb una feina que no li agrada, uns companys de feina que no suporta, excepte la Milagros, i amb un futur incert, sense esperança i en soledat.
Vaig comprar aquesta novel·la, que va guanyar el premi Biblioteca Breve l'any 2005 en una botiga de segona mà, ja feia temps que la tenia al prestatge i per fi em vaig decidir fa poc a llegir-la. M'ha agradat molt. Narrada en primera persona, la Rosario se'ns mostra en tota la seva cruesa, despullant la seva ànima poc a poc, amb un llenguatge que sembla bastant real tenint en compte els ambients en què es mou, l'autora no s'estalvia de fer expressar-se als personatges d'una forma bastant realista des del meu punt de vista, parlant malament, amb insults i de forma grollera quan toca. La Rosario m'ha arribat a emocionar, crec que l'autora ha construït molt bé el personatge, es pot arribar a entendre-la i a empatitzar perfectament. Ha estat una grata sorpresa llegir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada