divendres, 5 d’agost del 2022

Buenos días tristeza

   La jove Cécile es troba gaudint de les vacances d'estiu en una casa prop de la platja al costat del seu pare. Tots dos tenen molt bona relació, la mare de la Cécile va morir fa molt temps i ells dos són gairebé com dos amics. La Cécile ha suspès l'examen d'accés a la universitat i ha d'estudiar durant l'estiu però no hi posa gens d'interès, ni tampoc el seu pare, un home que va saltant de conquesta en conquesta, gaudint de la companyia de dones més joves, sempre amb el vistiplau de la Cécile, a qui agrada força el comportament del seu pare. Però aquest bon rotllo entre pare i filla es pot estroncar per l'arribada a la casa d'estiueig d'una altra dona, l'Anne, antiga amiga de la seva mare i que va tenir cura de la Cécile de petita quan la mare va morir.

   He vist que actualment hi ha una renaixença d'aquesta novel·la, escrita fa més de quaranta anys i que retrata una noia adolescent consentida pel seu pare i sense escrúpols ni conciència i força egoïsta. En el seu moment va causar gran rebombori, no m'estranya veient l'actitud de la Cécile, crec que ara això no passa però tot i això no deixa de cridar l'atenció la manera de ser de la protagonista i la seva desinhibició.

  L'edició que he llegit l'he comprat en una botiga de segona mà, és una novel·la curta que es llegeix ràpidament, està bé però tampoc trobo que sigui res excepcional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada