dimarts, 1 de novembre del 2022

La llama de Focea

   

  La jove Queralt Bonmatí, filla d'una família barcelonina amb bona posició social i econòmica, és trobada morta  en el Camí de Santiago, prop ja del final del seu recorregut. Uns dies abans, en el començament del camí a Roncesvalles, havia tingut un incident amb un desconegut en una cafeteria del qual algunes persones en van ser testimonis. Aquesta és la primera pista que investigarà el sotstinent Rubén Bevilacqua, com sempre acompanyat del seus ajudants. Per esbrinar més coses sobre la Queralt i els motius que l'havien dut a fer el camí sola i després de fortes discusions amb el seu pare, Vila farà un viatge a Barcelona que li portarà molts records agredolços de la seva estada a la ciutat en l'època olímpica.

  Vaig córrer cap a la llibreria en saber que ja estava disponible una altra història de Bevilacqua, aquest guàrdia civil atípic, culte i molt bon investigador, a qui segueixo des de la primera novel·la que va protagonitzar, El lejano país de los estanques, publicada el 1998. Haig de dir que fins ara totes les novel·les de la sèrie m'havien agradat molt, però ara per ara no puc dir el mateix d'aquesta última. Són 542 pàgines que se m'han fet molt lentes, els capítols dedicats a la investigació es van alternant amb d'altres força llargs on Vila evoca els seus anys a Barcelona, molt jove, acabat de casar i amb la dona embarassada, amb problemes familiars. A més, en aquest llibre Chamorro, la investigadora que l'acompanya sempre, pràcticament no surt, la seva presència és testimonial. L'autor aprofita també l'estada a Barcelona de Vila per parlar de la situació política de Catalunya en els mesos posteriors al referèndum, tot fent comparacions amb la Catalunya olímpica; tot això, a més d'ocupar una bona part de la narració, amanit amb un llenguatge una mica enrevessat, com si Silva volgués demostrar que sap escriure molt bé. En definitiva, per mi La llama de Focea és el pitjor de la sèrie, m'ha decebut bastant, potser n'esperava massa, ja que en principi l'argument sembla força interessant.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada