Svetlana Alexiévich va guanyar el Premi Nobel l'any 2015. Aquest llibre és un recull de testimonis de dones que van participar d'una manera o altra en la Segona Guerra Mundial en l'exèrcit rus, l'autora es va dedicar durant anys a parlar personalment amb un munt de dones i recollir fragments de la seva experiència en la guerra, unes van ser infermeres, d'altres guerrilleres, d'altres formaven part directament de l'exèrit, com a militars. La Svetlana les anava a buscar a casa seva, prenia amb elles un te mentre li ensenyen fotos de quan eren jovenetes, dels seus fills i nets, dels seus familiars. Les dones li expliquen detalls que mai s'han explicat, senzills però reals: el que sentien quan veien morir els seus companys; com les tractaven els seus superiors, moltes vegades sense cap respecte només pel fet de ser dones; el companyerisme amb d'altres dones; la manca de roba adequada, l'exèrcit Roig no estava preparat per persones baixetes i amb els peus petits; i un munt de detalls més. A més de tot això, l'autora, censurada durant molts anys, no s'està de criticar el seu país i els seus governants comunistes, sobretot del periode stalinista, per com s'han comportat amb aquestes dones, moltes d'elles heroïnes.
Si no fos pel repte de la Biblioteca Sud no hauria llegit aquest llibre, és molt dur, però molt, fa patir tant dolor i tanta injustícia, m'ha costat molt llegir-lo, ho he hagut de fer poc a poc i intercalant altres lectures. Tot i això, crec que és un molt bon llibre i que molta gent l'hauria de llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada