El Juan és un exiliat cubà que viu a Nova York, on ara treballa de porter en un edifici residencial, ha fet diverses feines però en cap d'elles fins ara, ha triomfat. Ara vesteix uniforme i, a més d'obrir la porta als peculiars personatges que viuen en l'edifici, també intenta ajudar-los, tot i que resulta una mica difícil tenint en compte les excentricitats d'aquests veïns. Per exemple, un senyor de més de setanta anys que continuament ofereix caramels a tothom, inclosa la seva mascota, un gos que els accepta de mala gana; o una dona que ha intentat suicidar-se diverses vegades sense aconseguir-ho i que té una serp com a mascota; o el senyor Lockpez, que en realitat es diu López i que és pastor d'una esglèsia cristiana que segurament s'ha inventat ell mateix. Tots els veïns tenen animals de companyia, i de fet, el Juan acabarà entenent-se millor amb els animals que amb les persones. No coneixia el Reinaldo Arenas, un escriptor cubà exiliat als Estats Units i que es va suïcidar l'any 1990, quan ja sabia que patia sida. Ni tampoc coneixia aquesta novel·la, que he llegit seguint el repte de la Biblioteca Sud, un llibre d'un tipus que no acostumo a llegir, tot i que en el fons és una sàtira i crítica ferotge de la societat nordamericana, cosa que m'ha agradat força, el que no m'ha fet el pes és la humanització dels animals que hi apareixen, que acaben tenint més pes que les persones, però només en la segona meitat del llibre. És un bon llibre en el fons, però el seu estil no és del meu gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada