Fa gairebé un any que jove hondurenya Teresa s'ha suïcidat llençant-se des de la finestra de casa seva, quan apareixen en la urbanització propera a Barcelona on treballava netejant cases uns cartells amb la foto de la Teresa i una pregunta: "Qui va matar la Teresa Lanza?". Aquest fet fa que les famílies per les quals treballava la Teresa tornin a rememorar el tràgic succés, sobretot cinc dones amigues, de famílies benestants. Poc a poc aniran sortint a la llum les ombres de totes elles, la seva amistat que potser no ho és tant maca com sembla, la hipocresia que envolta les seves relacions i com es relacionen amb les persones que treballen per a ells, alguns immigrants com ho era la mateixa Teresa. He llegit uns quants llibres de Toni Hill, sens dubte el que més m'ha agradat fins ara ha estat Tigres de cristal. Per això no vaig dubtar aquest Sant Jordi en comprar L'obscur adeu de Teresa Lanza aprofitant que el vaig trobar en edició de butxaca. M'ha enganxat des del primer moment, tant la trama com la composició dels personatges, semblava que els estava veient de tant reals que m'han semblat, amb les seves virtuts i defectes, 457 pàgines que m'han passat volant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada