En Max i els seus avis viuen en una residència per a refugiats a Alemanya, van marxar d'una Unió Soviètica en descomposició a la recerca d'una vida millor. Però per l'àvia d'en Max tot va malament: els metges i professors alemanys són uns incompetents, s'ha de vigilar molt amb el que es menja, els aliments poden ser tòxics i tot està ple de microbis que poden matar-los, sobretot a en Max, a qui ella considera un nen molt fràgil i malaltís. En el seu afany per protegir en Max, l'àvia, una dona d'un fortíssim caràcter, no s'adona que el seu marit s'ha enamorat d'una veïna, la Nina. Amb La trena de la meva àvia començo a llegir algun dels molts llibres que han arribat al meu prestatge per Sant Jordi. No se m'hagués passat pel cap ni llegir-lo ni comprar-lo si no fos per una ressenya que vaig llegir no fa gaire d'en Xexu (llibresipunt.cat), i la veritat és que m'ha agradat molt, el personatge de l'àvia és genial, és que quasi la podia veure renegar de tot allò que no forma part de la seva manera de veure el món. Em venia de gust llegir un llibre no gaire llarg (aquest té només 189 pàgines) i ho he gaudit força.
Guaita, arribo un mes tard! Estava repassant posts antics que no vaig passar a comentar i m'he trobat aquest, he entrat pel llibre, no perquè em citis, hahaha. Però gràcies! I m'alegra molt que t'agradés, la Margo és un personatge fantàstic que val molt la penya conèixer. Tot el conjunt està molt bé, i té molt de fons per descobrir. Ja tinc ganes de tornar a llegir l'autora!
ResponEliminaNo pateixis Xexu, jo també vaig tard a tot últimament, haha.
EliminaÉs veritat el que dius, la Margo m'ha fascinat des del primer moment per la seva forta personalitat. Quan tingui temps (...) intentaré llegir el llibre que va publicar anteriorment, el de Baba Dunia.