dissabte, 4 de març del 2023

Hijos de la fábula

 

 Asier i Joseba són dos joves bascos que han decidit afegir-se a la lluita armada d'ETA. Tot just acaben de travessar la frontera espanyola i s'han refugiat a França en una granja de pollastres prop de Tolouse, on un matrimoni francès simpatitzant de la banda terrorista els ha acollit a canvi de fer petites feines a la granja mentre esperen la fase de formació prèvia a formar part d'un comando. Han passat uns pocs mesos i ells no en saben res encara del que han de fer, esperen ordres que mai arriben, fins que un dia la granjera els informa que ETA ha abandonat la lluita armada. Ells no s'ho volen creure, fa temps que estan aïllats de les notícies i de les seves famílies i durant el temps que fa que van marxar no han rebut cap notificació per part de la banda. Poc a poc van assumint que la lluita armada per part d'ETA ha acabat, ells es troben sols i sense cap comunicació amb l'exterior i han de prendre una decisió sobre el seu futur.

  Fins ara havia llegit tres llibres de Fernando Aramburu, el primer va ser Patria, una grandíssima lectura que em va impactar molt. Després vaig llegir Años lentos i Los vencejos, tots dos ben diferents, sobretot l'últim, que no té res a veure amb la problemàtica que ha patit el País Basc durant molt anys. És per això que quan vaig veure de què anava aquest nou llibre vaig pensar que estaria interessant. La veritat és que la trama està força ben ideada, dos jovenets idealistes i sense experiència que són ignorats i abandonats per ETA quan renuncia a la lluita armada. És un llibre distret però ni molt menys arriba al nivell dels anteriors que he llegit, això no vol dir que no m'hagi agradat, està redactat amb frases curtes i força ironia, acaba ridiculitzant una mica els dos protagonistes i la situació surrealista en què es troben, tot i això trobo que es podria haver aprofondit més en la trama i els personatges. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada