Persèpolis

 

 Persèpolis és una novel·la gràfica autobiogràfica, la seva autora, Marjane Satrapi, narra la seva infantesa i adolescència, que no tindria res de particular si no fos perquè la major part d'aquest temps el va viure al seu país natal, l'Iran, on no només ella és la protagonista, sinó que també ho són els fets històrics que succeixen durant aquest temps. De fet, el llibre comença tot just després de la caiguda del xa, al 1980. Fins aquells dies, la Marjani, que prové d'una família progresista i benestant, havia estudiat a l'escola francesa de Teheran. És per això que els brutals canvis soferts com a conseqüència dela revolució islàmica marquen l'inici d'uns esdevenimients que ella no entèn, acostumada com està a una altra visió del món. Per començar, no entèn l'obligació de portar vel. La sort de la Marjani és ser filla única d'uns pares que, malgrat tot el que passa al seu país, no canvien la seva mentalitat, gràcies sobretot a la seva bona situació econòmica, que es manté tot i la revolució i la posterior guerra amb l'Iraq. La Marjani és una privilegiada, una nena amb una intel·ligència i un talent fora del normal, tot i això també té els seus problemes, però ha sigut capaç de fer d'ells un gran llibre amb una visió molt objectiva dels esdeveniments històrics del seu país. 

  M'ha agradat molt aquesta novel·la gràfica, de "memòria i tolerància en vinyetes", tal i com diu Antoni Guiral en la primera pàgina, i publicada en català per l'editorial Norma l'any 2009. M'hauria agradat haver-la descobert abans.