Aquesta curta novel·la escrita l'any 2003 narra la vida quotidiana d'un poble del sur d'Espanya que es podria localitzar fàcilment a la província de Jaén, durant els anys 50. En aquest petit poble on tothom es coneix la vida es mou al voltant de la plaça, on hi ha l'esglèsia, la consulta del metge, la farmàcia, la centraleta de telèfons. En una de les cases una àvia fa dies que s'està morint, postrada al llit i envoltada de dues de les seves filles. En una altra casa la família d'un nen de set anys es prepara per tal que rebi la primera comunió. Aquests fets són narrats per l'autor des d'un punt de vista sarcàstic, on els protagonistes es mouen sobretot pensant en les apariències i en el què diran. Les filles esperen amb impaciència que l'àvia mori per poder-se repartir l'herència però fan veure que pateixen un gran dolor i que la cuiden continuament. La mare del nen que ha de fer la comunió només pensa en aquest dia com un gran acte social en què ella i la seva família han de quedar com els més elegants.
Fa molt temps havia llegit alguna ressenya d'aquest llibre que en parlava molt bé i el vaig apuntar en la llista de llibres que algun dia voldria llegir. Pràcticament l'havia oblidat fins que fa uns dies vaig sentir, crec que a la ràdio, una notícia que parlava de l'autor i ja que havia d'anar a la biblioteca (amb cita prèvia, com no) el vaig agafar. M'ha agradat l'estil de l'autor, m'ha recordat la manera de pensar dels meus avis i m'ha tret algun que altre somriure, he llegit molt bones valoracions però a mi no m'ha semblat que sigui una gran novel·la. Però és entretinguda i les seves 139 pàgines amb lletra tan gran que quasi la podria haver llegit sense ulleres passan en un moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada