Uns lladres entren a robar a casa del Gabriel Sánchez Santana, més conegut com a Gabrielo, alcalde del poble de San Expósito. El Gabrielo no sap qui són els lladres, ja que només entrar li tapen el cap amb una bossa d'escobraries i el lliguen de mans i peus. Un cop aconseguit el seu botí els lladres fugen ràpidament deixant el Gabrielo amb la bossa al cap, ofegant-se. Durant els moments d'angoixa per respirar i deslligar-se, el Gabrielo intenta esbrinar qui l'ha robat i perquè, ja que una de les veus dels lladres li resulta coneguda. I també va recordant episodis de la seva vida, de com ha arribat a ser qui és; mentre ho fa ens va donant a conéixer la cara més lletja de la política, corrupció, amiguisme, diner negre, manipulació..., en fi, que ens posa al dia del funcionament de la major part de la política d'Espanya, com si fos un Bárcenas qualsevol.
Heu comprat algun cop un llibre només pel seu títol? Crec que és el primer cop en què no miro res més, m'ha fet gràcia i per aquest criteri tan subjectiu l'he escollit. I no m'ha decebut, tot i que al començament pensava trobar política mafiosa també he trobat un ésser humà amb les seves debilitats i el seu petit cor que va explicant la seva vida poc a poc mentre intenta no ofegar-se. En definitiva, de ràpida lectura i distret, tot i que de vegades indigna el paralel·lisme amb la realitat política.
Quina casualitat, estava acabant un post sobre un llibre triat només pel títol, i apart d'agradar-me em va sorprendre molt. Petites sorpreses lectores :)
ResponEliminaFa bona pinta aquest, però potser una mica anguniós, no?
Hola Roselles! És molt entretingut i encara que ho pugui semblar a mi no m'ha resultat gens anguniós perquè l'individu protagonista s'està ofegant, de vegades sembla ell mateix s'ho miri amb humor.
EliminaT'ho recomano.