dissabte, 7 de novembre de 2020

Temps mort

   

  El Robert és un home de trenta-quatre anys, solitari, sense feina ni interessos, d'aquells que passa desapercebut per la vida, i ho és molt més des que l'Alícia el va deixar ja fa un temps. Ara viu sol en el seu pis de Barcelona que era dels pares, quasi sense recursos. Però sembla que la seva sort ha de canviar: ha rebut la comunicació d'un bufet d'advocats de Nova Orleans en què se l'informa que és l'hereu d'una mansió prop de la ciutat que li ha deixat una tia llunyana de la qual desconeixia l'existència. Sense pràcticamen res a perdre, el Robert marxa cap a Nova Orleans per fer-se càrrec d'allò que ell creu és una petita fortuna. 
  Fins ara havia llegit dos llibres del Llort i m'havien agradat, per tant no m'ho vaig pensar gaire i aprofitant les jornades de Sabadell negre vaig comprar aquest llibre, que en la contraportada ja s'avisa al lector que passa del gènere negre a la ciència-ficció, política-ficció i fins i tot road trip. Haig de dir que és un bon llibre, que està molt ben escrit però que aquests canvis de gènere no són fets per mi, si no fos perquè està tot molt ben lligat com no pot ser d'una altra manera amb Llort, és possible que l'hagués deixat. És un llibre molt entretingut però no és d'aquells que tornaria a llegir.

2 comentaris:

  1. Ja saps que jo sóc fan de l'autor i li he llegit un munt de llibres. Aquest també em va agradar, no em molesten els canvis de gènere, que li donen cert al·licient i aire de novetat. Però la violència massa explícita em costa una mica més. Especialment la sexual, i certa escatologia. Per la resta, m'agrada l'estil directe i tallant de l'escriptura i la idea del llibre. Molt ben trobat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi també m'agrada aquest estil directe que dius, no es talla gens ni mica en expressar les coses tal i com són. I la idea del llibre és molt bona, com dius, ho haig de reconéixer, però no és el meu estil. Tot i això, llegiré més coses seves, això ho tinc clar.

      Suprimeix