Bulevard dels francesos

   

  Tres joves comunistes valencians, en Josep, el Felo i la Teresa, no combreguen amb la línia oficial del partit en la València dels anys seixanta. Som en plena dictadura franquista, la repressió dels joves per part de la policia és brutal, encapçalada a València pel comissari Rodrigo, un individu violent i dèspota que no respecta ningú. En aquests dies es produeix un crim, la mort d'una jove de l'alta societat, que haurà d'investigar un altre comissari ben diferent de Rodrigo, Sebastián Piñol, un home íntegre que no aprova les maneres de fer de Rodrigo. Paral·lelament, en capítols altenants amb el present, la família del Josep afronta l'època que li toca viure amb la major dignitat possible.

  Bulevard dels Francesos va ser publicat l'any 2010, qualsevol persona que hagi llegit algun cop Ferran Torrent trobarà la seva manera de veure la societat valenciana i com és de crític amb ella, tant la del franquisme com l'actual, i també la riquesa del valencià, molt agradable de llegir. 

  Aquest és el tercer llibre que llegeixo de Torrent, al començament l'he trobat una mica caòtic per l'alternança de capítols de passat i present, m'ha costat ubicar els personatges, tot i això, quan per fi l'he agafat el fil, he acabant gaudint de la lectura.

La llama de Focea

   

  La jove Queralt Bonmatí, filla d'una família barcelonina amb bona posició social i econòmica, és trobada morta  en el Camí de Santiago, prop ja del final del seu recorregut. Uns dies abans, en el començament del camí a Roncesvalles, havia tingut un incident amb un desconegut en una cafeteria del qual algunes persones en van ser testimonis. Aquesta és la primera pista que investigarà el sotstinent Rubén Bevilacqua, com sempre acompanyat del seus ajudants. Per esbrinar més coses sobre la Queralt i els motius que l'havien dut a fer el camí sola i després de fortes discusions amb el seu pare, Vila farà un viatge a Barcelona que li portarà molts records agredolços de la seva estada a la ciutat en l'època olímpica.

  Vaig córrer cap a la llibreria en saber que ja estava disponible una altra història de Bevilacqua, aquest guàrdia civil atípic, culte i molt bon investigador, a qui segueixo des de la primera novel·la que va protagonitzar, El lejano país de los estanques, publicada el 1998. Haig de dir que fins ara totes les novel·les de la sèrie m'havien agradat molt, però ara per ara no puc dir el mateix d'aquesta última. Són 542 pàgines que se m'han fet molt lentes, els capítols dedicats a la investigació es van alternant amb d'altres força llargs on Vila evoca els seus anys a Barcelona, molt jove, acabat de casar i amb la dona embarassada, amb problemes familiars. A més, en aquest llibre Chamorro, la investigadora que l'acompanya sempre, pràcticament no surt, la seva presència és testimonial. L'autor aprofita també l'estada a Barcelona de Vila per parlar de la situació política de Catalunya en els mesos posteriors al referèndum, tot fent comparacions amb la Catalunya olímpica; tot això, a més d'ocupar una bona part de la narració, amanit amb un llenguatge una mica enrevessat, com si Silva volgués demostrar que sap escriure molt bé. En definitiva, per mi La llama de Focea és el pitjor de la sèrie, m'ha decebut bastant, potser n'esperava massa, ja que en principi l'argument sembla força interessant.

Constel•lacions

   

 En una casa de Collserola una família es prepara per celebrar l'aniversari de l'avi Cinto, que fa cent anys. En Cinto és un home a qui agrada observar el cel de nit, i intenta encomanar aquesta afició al seu besnet Nil, a qui ensenya els noms dels estels, sobretot un que per en Cinto és especial i al qual anomena Carles. 

 Poc a poc anirem coneixent cadascún dels personatges que formen part d'aquesta família: en Quim, fill d'en Cinto, un home que va patir la persecució d'ETA en els moments més actius de la banda terrorista; l'Irma, dona d'en Quim, i la Paula i en Ramon, els seus fills. En primera persona tots ells van exposant els seus pensaments, sensacions i records, fins a completar un retrat molt íntim d'aquesta família.

  Fins ara he llegit uns quants llibres de la Blanca Busquets i en general m'han agradat força, tots ells presenten personatges que trobo ben treballats, tendres i propers. Constel•lacions m'ha deixat molt bones sensacions, l'he llegit en dos dies m'ha agradat molt.

Quan la mort arriba

  Morir forma part de la vida, tot i que ningú no vol pensar en aquest moment al qual tots arribarem algun dia. Anna Gallart ha escrit un llibre amb relats curts que parlen de la mort, de moltes maneres de morir, i en tots els relats les dones són les protagonistes, tot i que no sempre són elles les que moren.

  Quan la mort arriba és un llibre curt que es llegeix ràpidament i que està força ben escrit, amb poc espai en diu molt.

El retorn de Sherlock Holmes

  El retorn de Sherlock Holmes és el tercer llibre de la sèrie publicada per Viena, un llibre que vaig comprar fa temps i que ha estat en el prestatge de llibres pendents de llegir gairebé dos anys, fins que li ha arribat el seu moment.

 En aquesta entrega, Holmes reapareix de forma sorprenent, ja que en l'últim relat de la sèrie Holmes i Moriarty es fan enfrontar de manera brutal en les cascades de Reichenbach, a Suïssa, enfrontament a vida o mort. Tots dos van desaparéixer sense que es trobéssin els seus cossos. Així doncs, després d'un llarg temps, ja tornen a estar junts Holmes i Watson en la seva residència de Baker Street, on van rebent visites i notificacions de persones que necessiten de la increïble capacitat d'observació del millor detectiu de tots els temps. 

  Aquest tercer volum de la sèrie segueix la sintonia del segon, relats curts de diferents casos no necessàriament ordenats de forma cronològica i seguint la mateixa tònica del segon volum. És per això que m'ha agradat però no tant com el primer llibre, tot i que no deixa de sorprendre la capacitat de Holmes de fixar-se en segons quins detalls.

Los vencejos

 

 El nom de Fernando Aramburu a tots ens fa pensar en Patria, una de les millors novel·les que s'han publicat en els últims anys. Per això crec que molta gent esperava amb candeletes, jo inclosa, una nova novel·la d'Aramburu. El que no m'esperava és que fos un totxo de gairebé 700 pàgines, i la veritat és que em tirava una mica enrere aquest fet, mira que si després no m'agrada, que quan podré llegir sense entrebancs i seguint bé el fil d'un llibre tan llarg. Finalment vaig decidir-me a comprar-lo, impossible agafar-lo de la biblioteca i poder-lo retornar llegit en el termini marcat. L'he tingut al prestatge uns 6 mesos, fins que finalment he trobat el moment, al final de les vacances.

  El protagonista absolut de Los vencejos és Toni, un professor d'institut de filosofia i d'uns 55 anys d'edat, que ha decidit posar fi a la seva vida, però fent-ho en el moment que ell decideixi, que serà dintre d'un any, en finalitzar el mes de juliol del proper any. En Toni aprofitarà l'any que li queda per endavant per escriure un resum de la seva vida, records que van aflorant de moments i vivències, bons i dolents, relatats en primera persona i amb un fort component subjectiu. A més es van intercalant les coses que li pasen en el dia a dia: les classes a l'institut, la relació amb la seva exdona i amb el seu fill, amb amics i coneguts. 

  Toni és un home normal i corrent, amb les seves manies i reaccions pròpies de qualsevol persona de la seva edat i educació, no sempre cau bé i de vegades pot resultar antipàtic, egoïsta, poc solidari i fins i tot masclista. Potser és això el que més m'ha sorprès d'aquesta novel·la, la creació per part d'Aramburu d'un personatge així. 

  Personalment, a mi m'ha agradat força aquest llibre, els capítols són curts i no costa seguir el fil, tot i que trobo que és una mica massa llarg. És un bon llibre però ni de bon tros arriba al nivell de Patria. 

Jo soc aquell que va matar Franco

 

 Un nen de Solsona l'Agustí, perd un ull en un accident. Malgrat això, l'Agustí mostra un interès excepcional per la lectura en català, gràcies al notari de Solsona que li facilita periòdicament revistes infantils. És així que l'Agustí desenvolupa un especial interès per la llengua catalana que el portarà en l'edat adulta a fer-se corrector lingüístic a Barcelona. Però el 1936 esclata la Guerra Civil, l'Agustí s'ha d'incorporar a files, tot i ser borni. La derrota dels republicans el portarà al camp de refugiats d'Argelès, acompanyat del seu inseparable diccionari.

  A partir d'aquest moment podem dir que es desenvolupa l'acció que dona títol al llibre de Joan-Lluís Lluís, una novel·la que va rebre el premi Sant Jordi 2017 i que vaig comprar en edició de butxaca a la recerca d'un llibre lleuger de pes per portar a sobre durant les vacances. M'ha sorprès gratament la lectura, molt agradable, narrada en primera persona pel mateix Agustí, en el que semblava un llibre més sobre la Guerra Civil i que s'ha convertit en una il·lusió d'allò que podria haver estat realitat.