El retorn de Sherlock Holmes

  El retorn de Sherlock Holmes és el tercer llibre de la sèrie publicada per Viena, un llibre que vaig comprar fa temps i que ha estat en el prestatge de llibres pendents de llegir gairebé dos anys, fins que li ha arribat el seu moment.

 En aquesta entrega, Holmes reapareix de forma sorprenent, ja que en l'últim relat de la sèrie Holmes i Moriarty es fan enfrontar de manera brutal en les cascades de Reichenbach, a Suïssa, enfrontament a vida o mort. Tots dos van desaparéixer sense que es trobéssin els seus cossos. Així doncs, després d'un llarg temps, ja tornen a estar junts Holmes i Watson en la seva residència de Baker Street, on van rebent visites i notificacions de persones que necessiten de la increïble capacitat d'observació del millor detectiu de tots els temps. 

  Aquest tercer volum de la sèrie segueix la sintonia del segon, relats curts de diferents casos no necessàriament ordenats de forma cronològica i seguint la mateixa tònica del segon volum. És per això que m'ha agradat però no tant com el primer llibre, tot i que no deixa de sorprendre la capacitat de Holmes de fixar-se en segons quins detalls.

Los vencejos

 

 El nom de Fernando Aramburu a tots ens fa pensar en Patria, una de les millors novel·les que s'han publicat en els últims anys. Per això crec que molta gent esperava amb candeletes, jo inclosa, una nova novel·la d'Aramburu. El que no m'esperava és que fos un totxo de gairebé 700 pàgines, i la veritat és que em tirava una mica enrere aquest fet, mira que si després no m'agrada, que quan podré llegir sense entrebancs i seguint bé el fil d'un llibre tan llarg. Finalment vaig decidir-me a comprar-lo, impossible agafar-lo de la biblioteca i poder-lo retornar llegit en el termini marcat. L'he tingut al prestatge uns 6 mesos, fins que finalment he trobat el moment, al final de les vacances.

  El protagonista absolut de Los vencejos és Toni, un professor d'institut de filosofia i d'uns 55 anys d'edat, que ha decidit posar fi a la seva vida, però fent-ho en el moment que ell decideixi, que serà dintre d'un any, en finalitzar el mes de juliol del proper any. En Toni aprofitarà l'any que li queda per endavant per escriure un resum de la seva vida, records que van aflorant de moments i vivències, bons i dolents, relatats en primera persona i amb un fort component subjectiu. A més es van intercalant les coses que li pasen en el dia a dia: les classes a l'institut, la relació amb la seva exdona i amb el seu fill, amb amics i coneguts. 

  Toni és un home normal i corrent, amb les seves manies i reaccions pròpies de qualsevol persona de la seva edat i educació, no sempre cau bé i de vegades pot resultar antipàtic, egoïsta, poc solidari i fins i tot masclista. Potser és això el que més m'ha sorprès d'aquesta novel·la, la creació per part d'Aramburu d'un personatge així. 

  Personalment, a mi m'ha agradat força aquest llibre, els capítols són curts i no costa seguir el fil, tot i que trobo que és una mica massa llarg. És un bon llibre però ni de bon tros arriba al nivell de Patria. 

Jo soc aquell que va matar Franco

 

 Un nen de Solsona l'Agustí, perd un ull en un accident. Malgrat això, l'Agustí mostra un interès excepcional per la lectura en català, gràcies al notari de Solsona que li facilita periòdicament revistes infantils. És així que l'Agustí desenvolupa un especial interès per la llengua catalana que el portarà en l'edat adulta a fer-se corrector lingüístic a Barcelona. Però el 1936 esclata la Guerra Civil, l'Agustí s'ha d'incorporar a files, tot i ser borni. La derrota dels republicans el portarà al camp de refugiats d'Argelès, acompanyat del seu inseparable diccionari.

  A partir d'aquest moment podem dir que es desenvolupa l'acció que dona títol al llibre de Joan-Lluís Lluís, una novel·la que va rebre el premi Sant Jordi 2017 i que vaig comprar en edició de butxaca a la recerca d'un llibre lleuger de pes per portar a sobre durant les vacances. M'ha sorprès gratament la lectura, molt agradable, narrada en primera persona pel mateix Agustí, en el que semblava un llibre més sobre la Guerra Civil i que s'ha convertit en una il·lusió d'allò que podria haver estat realitat.

Guilleries

  Es fets de Guilleries es desenvolupen en els darrers anys del segle XIX, el protagonista i qui relata els fets és un nen, en Boi, que viu amb la seva àvia, una remeiera, a Taradell. Amb la seva visió infantil va explicant com viu la separació del seu pare i la seva germana un cop morta la seva mare, com es queda amb l'àvia, les diverses persones que van passant prop de casa seva i amb els qui té contacte.

  No puc dir gaire cosa més d'un llibre que, malgrat ser curt, he començat dos cops i no l'he acabat. No m'ha agradat l'estil narratiu que m'ha fet perdre el fil més d'un cop, se'm feia difícil entendre el perquè passen determinats fets, com si em faltessin dades. M'havia fet moltes il·lusions pel que fa a aquest llibre, tan bones eren les crítiques que havia llegit, però en cap moment m'he sentit dins la lectura, fins i tot ha arribat a avorrir-me. Potser no l'entès o no està fet per mi.

La Biblia envenenada

   

 En Nathan Price, nordamericà pastor de l'esglèsia baptista, deixa el seu país per anar al Congo Belga de finals dels anys 50 per tal de passar un any en una missió evangelitzadora. L'acompanya la seva dona i les seves quatre filles. En Nathan és un home de fortes conviccions religioses, tan fortes que, un cop a Kilanga, és incapaç de veure i acceptar que les coses són quasi bé impossibles de canviar. Kilanga està al mig de la selva, el poble que l'acull és respectuós amb la família però no poden ni volen canviar les seves creences, pràcticament tots són analfabets, la poligàmia és la forma de família habitual, contínuament estan morint nens i adults per la malària i altres infeccions per paràsits, pasen molta gana, ja que les collites no prosperen per sequera o per excés de pluja. La dona d'en Nathan, Orleanna, fa tot el possible per recolzar el seu marit, però primer de tot és mare, i les quatre filles també ho passen malament, sobretot la gran, Rachel, una adolescent a qui han tret de forma abrupta de la seva vida habitual, trencant-li tots els somnis propis de la seva edat.

  Aquest és un llibre brutal, les veus de l'Orleanna i les seves filles són les que van narrant la situació de la família Price i sobretot la del país i els seus habitants, és una crònica d'un país immensament ric i desgraciat, que va passar de les mans de l'explotador rei Leopold de Bèlgica a les del dictador Mobutu, amb la connivència de les grans potències mundials interessades només en les grans riqueses naturals del país, sobretot els diamants.

  També hi ha una forta crítica a l'integrisme religiós baptista representat pel Nathan, un home tan radical i egoïsta que és incapaç de pensar en el benestar de la seva família, a qui no té gaire en compte atès que totes són dones i, segons la seva opinió les dones no han d'anar a la universitat, entre d'altres coses...

  La Biblia envenenada ha estat una lectura impactant, impressionant i que deixa empremta, comprada en una botiga de segona mà i que trigaré temps a oblidar.

Terra baixa

   

  Què puc dir que no s'hagi dit ja de Terra Baixa? No crec que pugui aportar res de nou. Vaig llegir aquesta obra de teatre fa molts i molts anys, com a lectura obligatòria a l'institut; de fet no tenia intenció de tornar-la a llegir però seguint el repte de #elreductecatalà he pensat que era un bon moment per fer-li una bona repassada. Estic tan acostumada a llegir novel·la i mai teatre que m'ha faltat una mica l'aprofondiment dels personatges que hom acostuma a trobar en una novel·la, també crec que si veiés l'obra també m'agradaria més que la simple lectura del llibret, en què li haig de posar una mica d'imaginació per veure els personatges.

  Per altra banda, crec que Guimerà va ser força valent en escriure aquesta obra, on el Manelic és un home senzill però bo, i el Sebastià, el senyor, en canvi és el dolent, possessiu i que menysprea els seus servidors, una mala persona, i crear aquest personatge en l'època en què va viure Guimerà no deuria ser una cosa fàcil d'acceptar pel públic habitual del teatre. 

Buenos días tristeza

   La jove Cécile es troba gaudint de les vacances d'estiu en una casa prop de la platja al costat del seu pare. Tots dos tenen molt bona relació, la mare de la Cécile va morir fa molt temps i ells dos són gairebé com dos amics. La Cécile ha suspès l'examen d'accés a la universitat i ha d'estudiar durant l'estiu però no hi posa gens d'interès, ni tampoc el seu pare, un home que va saltant de conquesta en conquesta, gaudint de la companyia de dones més joves, sempre amb el vistiplau de la Cécile, a qui agrada força el comportament del seu pare. Però aquest bon rotllo entre pare i filla es pot estroncar per l'arribada a la casa d'estiueig d'una altra dona, l'Anne, antiga amiga de la seva mare i que va tenir cura de la Cécile de petita quan la mare va morir.

   He vist que actualment hi ha una renaixença d'aquesta novel·la, escrita fa més de quaranta anys i que retrata una noia adolescent consentida pel seu pare i sense escrúpols ni conciència i força egoïsta. En el seu moment va causar gran rebombori, no m'estranya veient l'actitud de la Cécile, crec que ara això no passa però tot i això no deixa de cridar l'atenció la manera de ser de la protagonista i la seva desinhibició.

  L'edició que he llegit l'he comprat en una botiga de segona mà, és una novel·la curta que es llegeix ràpidament, està bé però tampoc trobo que sigui res excepcional.