El árbol de la ciencia

  Madrid, a finals del segle XIX. El jove Andrés Hurtado comença a estudiar la carrera de medicina. Andrés és un jove peculiar, diferent dels seus companys d'estudis, preocupat per la realitat que viu la societat de la seva època; fa amics dins la facultat però se sent fora de lloc, els seus companys es dediquen a estudiar poc i viure la vida amb els avantatges que tenen per ser membres de famílies benestants. Andrés s'indigna per les condicions en què s'imparteixen els estudis de medicina, per començar en la facultat d'arquitectura, amb professors molt vells i poc actualitzats en coneixements, preocupats només per ser considerats grans eminències.

  El árbol de la vida és tot ell una reflexió carregada de filosofia sobre la societat madrilenya i espanyola en general, on Andrés observa, reflexiona i cada cop més s'aïlla més de tot allò que l'envolta perquè li resulta insuportable conviure amb la mesquindat, l'egoïsme, la falta d'empatia de la gent. Els rics són rics i només per això es creuen per sobre de la resta, amb dret a tot i millors en tots els aspectes. Els pobres, analfabets, ignorants, malalts i ruïns, són presents en tota l'obra, i encara són més mesquins per no aixecar-se i acceptar la seva pròpia misèria com una cosa natural atesa la seva posició social.

   Andrés discuteix sovint amb el seu tiet, també metge, discussions de caire profundament filosòfic que se m'han fet feixugues, ja que la filosofia no m'ha agradat mai. A part d'aquestes discussions, la resta és una lectura força entretinguda tenint en compte l'autor i l'època en què es va escriure, tot i que resulta una mica depriment en veure la visió de Pío Baroja sobre el seu entorn.

   L'edició que he llegit té un pròleg bastant il·lustratiu sobre la figura de l'autor, on s'acaba entenent que el jove Andrés no deixa de ser l'alter ego de Baroja. Tot el llibre està ple de referències als diferents filòsofs i escriptors que van apareixent durant la lectura, no debades és un llibre de lectura recomanada a algunes escoles.

Tigres de cristal

   A finals dels anys 70, al barri de Sant Ildefons de Cornellà, conegut llavors com Ciudad Satélite, dos nens de 12 anys van cometre un terrible crim, van matar un company d'escola. El mort, Joaquín Vázquez, conegut com el Cromañon, era un noi més gran que ells, repetidor, fatxenda, aspirant a delinqüent i assetjador escolar de Juanpe, un dels nens que el van matar. 

  Aquell crim va trasbalsar el barri sencer i com no pot ser d'una altra manera, la vida de tots dels implicats i les seves famílies. Juanpe va ser denunciat per un testimoni anònim, la qual cosa el va conduir cap al reformatori. El seu company i únic amic i amb qui va cometre el crim, Víctor, no va ser mai implicat en l'afer i Juanpe va callar sempre la seva coautoria. Han passat més de 30 anys i ara Juanpe ha tornat a viure al barri, al pis que compartia de petit amb la seva mare alcohòlica i el seu pare maltractador. Víctor, en canvi, porta una vida completament diferent, és un home d'èxit professional, viu a La Corunya i torna a Barcelona per inaugurar un hotel que forma part de la seva empresa. Això farà que casualment els dos amics es retrobin, recordin els greus fets del passat i intentin demanar perdó d'alguna manera, passar pàgina d'uns greus fets que van marcar el seu futur de manera molt diferent però, senten que necessiten parlar-ho i tancar d'una vegada aquest greu episodi del seu passat.

  Ja coneixia Toni Hill com a escriptor, vaig llegir fa un temps la trilogia de l'inspector Salgado: El verano de los juguetes muertos, etc. Així que, quan en una llibreria de segona mà vaig veure aquesta novel·la no m'ho vaig pensar gaire per comprar-la, tot i que desconeixia l'argument. La sorpresa ha estat majúscula i molt positiva, la lectura m'ha captat per complet, m'ha fet reviure la meva infantesa i joventut perquè sóc contemporània dels protagonistes i el seu dia a dia en un barri obrer dels anys 70 em resulta molt propera.

   Aquesta novel·la tracta no només d'un crim comès per dos nens, sinó de la vida en els primers temps de la democràcia en barris marginals d'emigrants procedents la majoria del sud d'Espanya, de la seva lluita diària per treure endavant les famílies; de la realitat actual d'aquests barris, que continuen sent marginals encara que millorats, poblats per immigrants d'altres zones del món que conviuen amb els qui no han pogut marxar. I sobretot és una novel·la sobre l'assetjament escolar, que llavors passava i que tothom callava; que avui dia passa també però d'una altra forma, a conseqüència de la influència de les xarxes socials.

Mossos d'Esquadra Els casos de ficció

   Sempre he dit que no m'agraden els llibres de relats curts, però veig que m'equivocava, sobretot últimament que no paro de trobar llibres així que m'agraden força. I com que no tinc gaire temps per llegir crec que aquests tipus de format s'adapta molt a les meves necessitats lectores actuals.

  Les novel·les de polis sempre m'han agradat, així que aquest cop he escollit aquest llibre escrit i il·lustrat per policies, alguns d'ells reconeguts escriptors, com Rafa Melero, Iván Llambí i Xavier Álvarez entre d'altres, i pròleg de Víctor del Árbol. Tots els relats tenen en comú certs detalls interessants, Veciana és la població on es desenvolupa l'acció en tots els casos, o l'institut de Veciana, l'IES Paco Camarasa, que és també un lloc de referència en tots els relats.

  Tots els casos, com diu el títol, són de ficció però és evident que es basen en situacions reals que els policies es troben en el seu dia a dia, i que poden resultar esfereïdores, des de casos de xenofòbia a violència de gènere, assetjament mitjançant les xarxes socials, furts o violència sexual amb submissió química.

   Cada cas té l'estil del seu autor i això fa que la lectura sigui molt entretinguda, així també com una il·lustració feta també per policies. De tots els casos els que més m'han agradat han sigut El destí no té pietat de ningú, Falses creences i Vaig marxar sense voler anar-me'n, que tracten d'estafes a gent gran, odi i racisme i  violència sexual respectivament.

Una noche en el paraíso

   Després d'haver quedat fascinada per la Lucia Berlin en Manual para mujeres de la limpieza vaig córrer cap a la llibreria a comprar aquest recull de relats curts, que m'ha agradat força però no tant com l'anterior publicació. Per què? Potser perquè els relats no tenen gairebé continuitat, són petites històries la majoria d'elles de gent que va formar part de la seva vida en algun moment o altre; potser perquè no sempre l'autora és la protagonista, de fet només ho és en uns pocs contes, encara que a vegades sembla que sigui ella mateixa. Es podria dir que és una petita autobiografia d'ella i de les persones que va conéixer al llarg de la seva vida, en els diferents llocs on va viure: Mèxic, Albuquerque, Nova York, Xile.
  El que sí tenen en comú tots aquests relats és el protagonisme de les dones i la omnipresència de l'alcohol i les drogues, que ja sabem que van formar part de la vida de la Lucia Berlin. Són petites històries en les quals es veu el que passa des de fora, petits retalls de realitat vistos des de l'exterior, però si mires a fons pots veure la soledat de les dones, la beguda que transforma les persones, els fills desatesos, els homes egoïstes i poc implicats en la cura dels fills. Tot i això, sempre hi ha un lloc per al sentit de l'humor, molt peculiar i molt personal de l'autora, les desgràcies sembla que no ho siguin tant quan ella ho explica.

Les memòries de Sherlock Holmes

  Segona entrega de les aventures del famós detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle, en aquest llibre podrem conéixer una mica més en Sherlock com a persona, a vegades es troba a faltar alguna referència sobre el seu passat, l'origen familiar o com es va convertir en detectiu.
   Les aventures de Sherlock Holmes, que vaig llegir no fa gaire, em va suposar un gran descobriment personal. Els relats narrats en primera persona pel seu inseparable acompanyant, el doctor Watson, són d'allò més distrets i sorprenents, tot i que a vegades pot resultar difícil situar-se en la realitat de l'època en què es desenvolupa l'acció per entendre les deduccions del detectiu més observador. Tots els relats són independents entre ells i no tenen ni tan sols ordre cronològic, una característica que habitualment no m'acaba d'agradar però que en aquest cas m'ha anat força bé, ja que no he tingut gaire temps per llegir i he anat despatxant cada relat en mitja hora lliure que he pogut arreplegar de tant en tant. Potser pel fet d'haver-lo llegit d'aquesta manera no m'ha acabat d'entusiasmar tant com el primer.
  Sorprèn l'últim capítol, no crec que digui res que no se sàpiga, és l'enfrontament final entre el professor Moriarty i Holmes. Després hi ha un epíleg escrit per Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània i membre del Cercle Holmes, bastant interessant pels que, com jo, desconeixíem l'origen, recorregut i final del personatge.

  

El secreto está en Sasha

  La dona d'un empresari barceloní apareix morta a casa seva, el seu cos presenta una estranya marca feta amb un ganivet o similar. Casualment, la mateixa marca va aparéixer en el cos d'una dona jove morta a ganivetades que es va trobar fa uns anys en un bosc de Girona; mai no es va conéixer la identitat d'aquesta jove i en la investigació policial se la va anomenar com a Sasha, ja que portava una polsera amb aquest nom.

   El grup d'homicidis liderat pel sergent Xavi Masip dels Mossos d'Esquadra serà l'encarregat d'investigar aquests crims, en aquesta ocasió recolzats per la inspectora Andrea Martínez de la Policia Nacional, uns crims que s'acabaran relacionant amb les màfies russes que operen en la costa propera a Barcelona i controlen els grans locals de prostitució.

   Es nota que Rafa Melero, mosso d'Esquadra des de fa molts anys, sap de què parla quan escriu sobre la investigació d'homicidis, el món de què parla es ben real, amb els entrebancs que presenta qualsevol investigació, relacions entre diferents cossos policials, caps policials que no volen intromissions en la seva feina ni que sigui per ajudar a un company a resoldre un crim. El secret està en Sasha es una novel·la d'acció, d'investigació policial on el sergent Xavi Masip, personatge peculiar que s'implica personalment en cada cas, no s'aturarà fins a esbrinar la relació entre la mort de la dona de l'empresari i Sasha.

   De les tres novel·les que ha protagonitzat Xavi Masip, aquesta es la que més m'agradat, feia temps que la tenia per casa i no acabava de trobar el moment de llegir-la, ja sabia més o menys com anava i com que els assassins psicòpates no m'agraden gaire no em decidia a començar-la, però ara no em penedeixo gens.

84, Charing Cross Road

 

Aquesta novel·la epistolar és sobretot apta per a malalts dels llibres, que puguin entendre l'Helene Hanff i la seva passió pels llibres, una dona amb no gaires estudis però apassionada per al coneixement que va adquirint poc a poc, a mesura que amplia la seva particular biblioteca amb els llibres que li subministra la llibreria Marks & Co. de Londres.

  La comunicació entre la Helene, que viu a Nova York, i la llibreria comença quan ella veu en un diari un anunci d'aquesta llibreria, que ofereix llibres antics i d'edicions rares. Immediatament es posa en contacte amb ells mitjançant una carta, i així comença una relació que dura molts anys, durant la qual el tracte entre l'Helene i els empleats de la llibreria acaba convertint-se en molt més que una relació comercial. 
  La gràcia d'aquest llibre rau precisament en què la correspondència és real, l'Helene és una dona una mica excèntrica, amb no gaires recursos econòmics però amb un sentit del humor molt peculiar que contrasta amb la sobrietat anglesa del personal de la llibreria. Una novel·la curta, diferent i recomanable.