Una noche en el paraíso

   Després d'haver quedat fascinada per la Lucia Berlin en Manual para mujeres de la limpieza vaig córrer cap a la llibreria a comprar aquest recull de relats curts, que m'ha agradat força però no tant com l'anterior publicació. Per què? Potser perquè els relats no tenen gairebé continuitat, són petites històries la majoria d'elles de gent que va formar part de la seva vida en algun moment o altre; potser perquè no sempre l'autora és la protagonista, de fet només ho és en uns pocs contes, encara que a vegades sembla que sigui ella mateixa. Es podria dir que és una petita autobiografia d'ella i de les persones que va conéixer al llarg de la seva vida, en els diferents llocs on va viure: Mèxic, Albuquerque, Nova York, Xile.
  El que sí tenen en comú tots aquests relats és el protagonisme de les dones i la omnipresència de l'alcohol i les drogues, que ja sabem que van formar part de la vida de la Lucia Berlin. Són petites històries en les quals es veu el que passa des de fora, petits retalls de realitat vistos des de l'exterior, però si mires a fons pots veure la soledat de les dones, la beguda que transforma les persones, els fills desatesos, els homes egoïstes i poc implicats en la cura dels fills. Tot i això, sempre hi ha un lloc per al sentit de l'humor, molt peculiar i molt personal de l'autora, les desgràcies sembla que no ho siguin tant quan ella ho explica.