divendres, 5 d’abril de 2019

Tigres de cristal

   A finals dels anys 70, al barri de Sant Ildefons de Cornellà, conegut llavors com Ciudad Satélite, dos nens de 12 anys van cometre un terrible crim, van matar un company d'escola. El mort, Joaquín Vázquez, conegut com el Cromañon, era un noi més gran que ells, repetidor, fatxenda, aspirant a delinqüent i assetjador escolar de Juanpe, un dels nens que el van matar. 
  Aquell crim va trasbalsar el barri sencer i com no pot ser d'una altra manera, la vida de tots dels implicats i les seves famílies. Juanpe va ser denunciat per un testimoni anònim, la qual cosa el va conduir cap al reformatori. El seu company i únic amic i amb qui va cometre el crim, Víctor, no va ser mai implicat en l'afer i Juanpe va callar sempre la seva coautoria. Han passat més de 30 anys i ara Juanpe ha tornat a viure al barri, al pis que compartia de petit amb la seva mare alcohòlica i el seu pare maltractador. Víctor, en canvi, porta una vida completament diferent, és un home d'èxit professional, viu a La Corunya i torna a Barcelona per inaugurar un hotel que forma part de la seva empresa. Això farà que casualment els dos amics es retrobin, recordin els greus fets del passat i intentin demanar perdó d'alguna manera, passar pàgina d'uns greus fets que van marcar el seu futur de manera molt diferent però, senten que necessiten parlar-ho i tancar d'una vegada aquest greu episodi del seu passat.
  Ja coneixia Toni Hill com a escriptor, vaig llegir fa un temps la trilogia de l'inspector Salgado: El verano de los juguetes muertos, etc. Així que, quan en una llibreria de segona mà vaig veure aquesta novel·la no m'ho vaig pensar gaire per comprar-la, tot i que desconeixia l'argument. La sorpresa ha estat majúscula i molt positiva, la lectura m'ha captat per complet, m'ha fet reviure la meva infantesa i joventut perquè sóc contemporània dels protagonistes i el seu dia a dia en un barri obrer dels anys 70 em resulta molt propera.
   Aquesta novel·la tracta no només d'un crim comès per dos nens, sinó de la vida en els primers temps de la democràcia en barris marginals d'emigrants procedents la majoria del sud d'Espanya, de la seva lluita diària per treure endavant les famílies; de la realitat actual d'aquests barris, que continuen sent marginals encara que millorats, poblats per immigrants d'altres zones del món que conviuen amb els qui no han pogut marxar. I sobretot és una novel·la sobre l'assetjament escolar, que llavors passava i que tothom callava; que avui dia passa també però d'una altra forma, a conseqüència de la influència de les xarxes socials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada