dilluns, 11 de maig del 2020

Negres tempestes

  La Norma Forester és una policia atípica si més no en el seu entorn personal: té una filla okupa, la Violeta; el seu exmarit i pare de la Violeta és gai; viu en un impressionant pis de l'Eixample amb el seu actual marit, metge forense, la seva mare que és una mica hippy, i la seva besàvia. De tant en tant rep la visita de la tieta Margarida, monja de clausura que domina les noves tecnologies i que fa escapades del monestir per anar al bingo. 
  Mentre es troba tota la família a casa per celebrar l'aniversari de la Norma, la nit de la castanyada, una trucada del seu cap fa que tant la Norma com el seu marit hagin de deixar la família penjada: han trobat el cadàver d'un eminent catedràtic d'història contemporània al seu despatx de la facultat. El cas és mediàtic, ja que la víctima forma part d'una important família barcelonina, s'ha de resoldre aviat, per això l'Octavi, marit de la Norma, també ha estat mobilitzat per fer l'autòpsia quan abans sigui possible.
  Negres tempestes és el primer cas de la inspectora Norma Forester i va obtenir el premi Crims de Tinta en la seva tercera edició. És una novel·la molt distreta amb uns personatges peculiars, com el company de la Norma, el Carrasco, policia a l'antiga, poc amant de la neteja personal, groller i malparlat però ben relacionat amb la baixa delinqüència; la tieta monja, la mare hippy o l'exmarit gai. 
  He llegit els tres casos de la Norma Forester desordenats i de cadascún d'ells he tret una opinió una mica diferent. El primer que vaig llegit va ser La casa de les papallones, segona entrega, i em va decebre sobretot perquè no acabava d'entendre certes coses que si hagués llegit primer Negres tempestes sí que entendria, a banda de què certs detalls em grinyolaven. Després vaig llegir la tercera entrega, Octubre, i ho vaig fer perquè m'interessava molt l'entorn en què es produiexen els fets, en els dies previs al referèndum, i em va agradar força. Finalment he acabant llegint el primer perquè ja tocava, comprat en una botiga de segona mà i de fàcil lectura, entretingut sense entusiasmar.

2 comentaris:

  1. Mira que em sona aquest llibre, potser he llegit alguna altra ressenya. D'aquesta autora vaig llegir fa molt temps 'Un crim imperfecte', recordo que em va semblar correcte, però no he intentat tornar-la a llegir. Potser si ensopego amb aquest en una Re-Read el porti a casa, en tot cas els llegiria per ordre, si volgués llegir la saga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és millor llegir-los per ordre, jo no ho he fet i potser no caldria però amb el segon vaig trobar coses que no acabava d'entendre bé. De totes formes, per mi el millor és el tercer, Octubre.

      Elimina