La Kate decideix fer un gir de 180 graus a la seva vida, tot coincidint amb l'inici de la menopausa: casada amb un catedràtic d'universitat que només mira per ell i amb dos fills ja grans, ho deixa tot enrere per anar a Venècia a la Biennal d'art, on ella té una escultura en exposició. Si fins ara ha estat una mare abnegada i dedicada a la família, mentre lluita amb el fogots que la turmenten decideix viure la seva vida com ella vol i sense les pressions que la societat l'imposa, ja n'hi ha prou de ser la mare i esposa model que tothom espera.
Si bé la idea d'aquesta novel·la de Gemma Ruiz Palà és molt bona, no m'ha convençut gens com l'ha desenvolupat: no m'ha agradat com està escrita, l'he trobat caòtica; no m'ha agradat la Kate, ni com parla ni com es comporta, potser esperava sentir-me més identificada amb ella ja que més o menys som de la mateixa edat, però l'he trobat una mica passada de voltes. I el final no me l'he cregut ni de casualitat. Els llibres que havia llegit fins ara de la Gemma m'havien agradat molt, em sap greu dir-ho però aquesta última novel·la no m'ha agradat gens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada