Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi enganxat tant com per córrer a la llibreria a buscar el següent. I no és pas una novel·leta curta, set-centes vint pàgines. No sé si és la manera d'escriure d'Elena Ferrante, se m'han fet fins i tot curts, tant el primer com el segon.
Història del nou cognom continua amb l'amistat entre la Lila i la Lenù, la seva joventut un cop passada l'adolescència, cadascuna amb la seva realitat. Amor, estudis, maternitat, feina, amics, passions. Com passa moltes vegades en la realitat del dia a dia, elles de vegades estan molt a prop, de vegades són molt lluny l'una de l'altra, com va relatant la Lenù en primera persona.
No puc dir gaire cosa més sense fer un spoiler, només que ara intentaré fer una pausa en aquesta història de la qual encara em queden dos llibres més, no perquè no vulgui continuar, sinó perquè crec que cal allargar-ho per tenir-ne més ganes encara quan m'hi posi.
Si t'ha tant enganxat, li haurem de donar una oportunitat. Tot i que no sóc una aficionada del gènere realista, de tant en tant va bé canviar de lectures. Bé començant pel principi és clar.
ResponEliminaEns anem llegint! :)
Hola Anna, és molt realista, fins i tot a vegades resulta una mica dur, però crec que val la pena.
Elimina