Trafalgar

    

    De vegades tenim a l'abast llibres que no ens criden, que no ens ve de gust llegir, que mai trobem el moment per començar, que es queden mesos a sobre d'una tauleta agafant pols, o que simplement només veient el nom de l'autor ja fa mandra llegir-los. I és que Benito Pérez Galdós és sens dubte un gran escriptor, però el fet de què sigui lectura obligatòria en el batxillerat d'abans fa que molts l'haguem avorrit. 

   Però un bon dia veig al bloc de http://serendipia-monica.blogspot.com/, ja fa uns mesos, que havien encetat una lectura conjunta dels Episodios Nacionales de tan il·lustre escriptor. I jo que tinc a l'abast de la mà tota la col·lecció i perdent-me aquest esdeveniment que sens dubte engresca. Així que més aviat tard, per fi he llegit Trafalgar.

    El jove Gabriel treballa al servei d'un capità a punt de la jubilació però que troba a faltar la vida a bord d'un vaixell de guerra. Tant la troba a faltar que malgrat la seva edat i el seu estat físic decideix embarcar-se al Santísima Trinidad acompanyat del Gabriel, que narra en primera persona els esdeveniments immediatament anteriors i posterior a la batalla de Trafalgar, a la vegada que els diàlegs dels personatges serveixen a Galdós per criticar la ineptitud dels governants i la corrupció política que abocava el país al desastre.

    De lectura relativament fàcil i no gaires pàgines, ho recomano per a tots aquells a qui agradi la novel·la rigurosament històrica.