Las vidas ajenas

 

 Claude i Daniel són drapaires, un parell de perdedors que es dediquen a buidar pisos de gent que ha mort i a vendre allò que sigui aprofitable. Tots dos són el que en la seva ciutat, Brusel·les, es coneix com a "basura blanca", són uns morts de gana que no són capaços de fer res per prosperar. Un dia tenen la "brillant" idea de fer xantatge amb unes fotos compromeses que han arribat a les seves mans al senyor Lebeaux, un important empresari amb negocis, entre d'altres de diamants, una mica tèrbols sobretot a la zona de l'antic Congo Belga. En Degand és el seu advocat, un home gris però eficient, que haurà de portar la negociació amb els xantagistes.

  Vaig comprar aquesta novel·la, que va rebre el Premi Primavera de novel·la l'any 2005, en una botiga de segona mà, he llegit un parell de novel·les de José Ovejero que m'han agradat. No esperava que la trama d'aquesta novel·la estigués situada a Bèlgica, però he llegit en la contraportada que l'autor fa anys que hi viu.

  M'ha agradat, ha estat una lectura interessant tot i que fa una mica de mal cos, sobretot quan l'autor descriu personatges com l'empresari Lebeaux, un home cruel i sense escrúpols a qui tan se li fa qui hagi de trepitjar per tal d'aconseguir el que vol, tot i que li sobren els diners, és un home amb una supèrbia increïble, tan ben retratat que estic convençuda que en el món n'hi ha uns quants com ell que són els que mouen el "cotarro" en el que vivim.