El palacio de la luna

  El jove Marco Stanley Frogg acaba de perdre el seu tiet Víctor, un clarinetista sense gaire sort que l'ha cuidat des que la seva mare va morir fa anys, i mai ha conegut el seu pare. Atès que s'ha quedat sol a la vida, Marco, que es trobava estudiant a la universitat de Nova York, s'ha quedat pràcticament sense recursos econòmics i ha de malviure venent els llibres que el seu tiet li ha deixat en herència. A partir d'aquí començarà una difícil època de la seva vida que, malgrat tot, el portarà de manera inesperada a conèixer els seus origens.

  Fa poc ha mort Paul Auster, tinc a casa algun llibre d'ell però l'últim que vaig llegir, Un hombre en la oscuridad, ni tan sols el vaig acabar, no em va agradar gens. Tot i això, finalment m'he decidit a fer-li un petit homenatge llegint un altre dels que fa temps que tinc a la pila de pendents. No puc dir que no m'hagi agradat, però sense estusiasme, trobo que el personatge protagonista està molt ben treballat, i el fet que tota la narració sigui en primera persona facilita entendre el seu comportament, ja que proporciona una visió molt objectiva de si mateix, de com se sent i del que li passa. Potser el que se'm fa una mica difícil de païr és precisament una de les característiques de les novel·les de Paul Auster segons tinc entès, que és l'important paper que juga l'atzar en la vida dels personatges, com és també el cas de M.S. Frogg, se'm fa difícil d'acceptar en un país tan gran com els Estats Units.

  En definitiva, no descarto tornar a llegir Paul Auster però crec que trigaré bastant en donar-li una altra oportunitat.