Riu de safirs

 

  A l'illa de Madagascar, l'any 1998, es descobreix de manera casual una mina de safirs. L'entorn d'Ilakaka, la petita ciutat on s'ha fet la troballa, és una zona deprimida, lluny de la capital, on la població sobreviu com pot en un lloc on dues bandes de delinqüents rivals es disputen el control de la ciutat. Com és d'esperar, la notícia de la descoberta atrau un munt de gent que vol fer fortuna ràpidament, la qual cosa complicarà més encara la feina del Tahiri, el tinent de la policia, un home íntegre i amb estudis. A més, l'aparició de l'Esmeralda, una dona misteriosa de qui no es coneix l'origen, farà encara més difícil la feina del Tahiri.

  Riu de Safirs és l'última novel·la del Marc Pastor, publicada el gener d'aquest any i que vaig trobar fa un parell de mesos en una botiga de llibres de segona mà, estava tan impecable que semblava que ni l'haguessin fullejat, no vaig dubtar ni un moment i me la vaig endur ràpidament, tot i que pel resum de la contraportada no em va semblar que fos el tipus de novel·la que acostumo a llegir. L'he començat amb una mica de recel, al començament m'ha agradat, com descriu l'entorn i els personatges, però quan portava una mica més de la meitat se m'ha començat a fer feixuga i m'ha costat déu i ajuda acabar-la, em sap greu dir-ho perquè no ha estat el llibre, he sigut jo. Un altre cop m'he topat amb l'autor, ja em va passar amb Els àngels em miren i ara amb Riu de safirs, ben diferents però que, tot i que trobo que és una molt bona novel·la, no està feta per mi, és per això que la valoro molt bé, no és ella, soc jo.