La sotsinspectora de la Policia Foral navarra Amaia Salazar es troba als Estats Units en un període de formació amb el FBI, a finals d'agost del 2005, en els dies previs al pas de l'huracà Katrina per Nova Orleans. Això vol dir que estem també uns quants anys abans dels esdeveniments de la trilogia del Baztán. L'Amaia forma part d'un grup d'investigadors encapçalat per l'inspector Dupree i s'encarregan d'estudiar un terrible cas: hi ha un assassí en sèrie que es dedica a matar famílies d'unes determinades característiques en unes condicions meteorològiques concretes, amb una posada en escena dels morts que fa que sigui conegut entre els investigadors com "el compositor". La proximitat de l'huracà Katrina fa sospitar que les properes víctimes poden trobar-se en la zona de Nova Orleans, així que l'equip investigador es desplaçarà cap allà, en vísperes de l'huracà més destructiu que ha patit la ciutat i el seu entorn.
Vaig dubtar molt abans de decidir-me a llegir aquesta novel·la: la trilogia del Baztán em va agradar força sobretot al començament però amb la tercera novel·la vaig quedar una mica decebuda. I aquesta preseqüela m'acabat de decebre del tot, i no perquè no estigui ben treballada sinó per la seva lentitud i la seva extensió, 674 pàgines que se m'han fet eternes de tan excessivament descriptives que son. Tan sols m'han salvat una mica els pocs capítols intercalats que parlen de la desaparició de l'Amaia en el bosc quan tenia dotze anys i que m'han fet recordar els bons moments de la trilogia.
Haig de dir que l'autora ha treballat bé la desgràcia que va soposar per Nova Orleans el pas de l'huracà Katrina, que descriu força bé el patiment de la gent, els moviments que havien de fer per fugir de la tempesta. També està ben descrit el procés d'investigació del cas del "compositor", potser tan ben descrit que se m'ha fet molt i molt lent. Tot i que a la contraportada es parla d'una novel·la trepidant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada