L'ombra de l'eunuc

  El diputat Josep Maria Bolós ha mort en un accident. Tot just després del funeral en Miquel Gensana, amic seu des de la infància, i la Júlia, jove companya de feina del Miquel, van a sopar a instàncies de la Júlia a una masia-restaurant propera a Barcelona. En Miquel no sap on van però quan hi arriben es troba amb la sorpresa que la masia és l'antiga casa pairal de la seva família, Can Gensana. A la pena per la mort del Bolós s'afegeix la indignació que li suposa entrar a allò que havia sigut casa seva i que ha estat transformada en un modern restaurant per un conegut arquitecte. Tot i això, en cap moment el Miquel li dirà a la Júlia què representa aquesta casa per a ell.

   La Júlia incita al Miquel a parlar-li del Bolós i en Miquel, mentre li va explicant retalls de la seva infància, joventut i maduresa en comú, va desgranant la seva pròpia vida, els seus amors, fracasos personals, dubtes existencials, fins a convertir-se en qui és ara, un home ja madur, sol i amb el pes del passat a les espatlles.

  No recordo qui em va aconsellar llegir aquesta novel·la de Jaume Cabré, un dels meus autors favorits. No fa gaires dies la vaig trobar en una botiga de segona mà i pensava que trigaria a llegir-la, ja que Cabré no és un autor fàcil i últimament em costa concentrar-me en la lectura. Per això he aprofitat el confinament per gaudir-la com cal, amb el domini espectacular del llenguatge que té Cabré; tot i això crec que potser no agradarà a tothom la seva forma d'escriure. 
  Hi ha un personatge de la novel·la que m'ha encantat, el tiet Maurici, considerat un boig per tota la família i a qui en Miquel aprecia molt, un sentiment mutu entre tots dos que fa que el Maurici expliqui al Miquel molts secrets desconeguts de la seva família. També haig de dir que la quarta part del llibre se m'ha fet una mica feixuga a causa de la meva ignorància absoluta sobre la música clàssica, un tema que en Cabré sembla ser que domina força.