Charles i Sophia s'han conegut a Egipte durant la Segona Guerra Mundial; a causa del conflicte s'han hagut de separar però no deixen la seva relació, que volen reprendre a Londres un cop acabada la guerra. La guerra s'acaba i tot just quan torna a Londres Charles descobreix que l'avi de la Sophia, un home d'origen grec i molt ric, ha estat enverinat i ha mort. Charles s'implicarà molt en la investigació per la mort de l'avi, ja que el seu pare treballa per a Scotland Yard, i així anirà coneixent tots els membres de l'extensa família de la Sophia, tots convivint sota el mateix sostre i tots ells sospitosos per algun motiu o altre.
Aquesta estranya situació que estem vivint amb el confinament m'ha agafat per sort amb llibres de sobres a casa, llibres que en algun moment he trobat que m'agradaria llegir però que es van quedant a la pila per un motiu o un altre. La casa torcida és un d'ells. Aquesta novel·la d'Agatha Christie la vaig llegir quan tenia 15 o 16 anys i agafava llibres del Bibliobús que passava un cop per setmana pel meu barri de Barcelona. En aquell moment em va impressionar força; ara, amb la pila d'anys que han passat no tant, però com que em costa una mica concentrar-me en la lectura m'ha anat bé escollir-lo per passar una bona estona.
Estic fent exactament el mateix que tu! Estava fent bona feina aquest any amb les novetats lectores, i un cop acabades aquestes, estic llegint llibres de la llarga llista de pendents, d'aquells que en algun moment em va semblar que llegiria, però que van quedar relegats, segurament per alguna adquisició més recent. Ja va bé alleugerir una mica la pila de pendents, ens ha calgut una pandèmia per aconseguir-ho! Però bé, ni t'explico el mono de llibreria que tinc, quan sigui possible anar-hi m'hi acostaré amb un carretó!
ResponEliminaN'he llegit uns quants de la Christie, no enganyen, saps perfectament què hi trobaràs. Per tant, quan decidim llegir-ne un, ja sabem què hi busquem. Veus, aquest que ressenyes és un dels que no he llegit, i ja n'he sentit a parlar més d'un cop. Qui sap, potser acabarà caient a les meves mans.
Hola Xexu! Jo també tinc un mono de llibreria bestial, això és com una droga...
EliminaAquest llibre de la Christie el vaig trobar en una botiga de segona mà i no m'ho vaig pensar gaire, a mi els que més m'agraden són els que no surten ni Poirot ni miss Marple, que potser són els més coneguts. A aquest en concret li tinc un carinyo especial perquè em va enganxar amb l'autora.