diumenge, 22 de març de 2020

La madre de Frankenstein

  El jove Germán Velázquez, fill d'un eminent psiquiatre que va morir a la presó, torna des de Suïssa a l'Espanya de 1954 per treballar en un manicomi de dones a Ciempozuelos, convertit ell també en psiquiatre. Germán ha cursat els seus estudis fora d'Espanya, ja que va marxar del país a finals de la Guerra Civil i va ser acollit per la família del doctor Goldstein, amic del seu pare. El motiu de la tornada de Germán és en part Aurora Rodríguez Carballeira, la dona paranoica que es va fer tristament famosa per haver matat la seva filla Hildegart. Aurora va ser mare soltera i va educar la seva filla per tal que formés part d'una nova generació de éssers humans més intel·ligents; de fet, la Hildegart va aprendre a llegir i escriure molt petita i als tretze anys ja va començar a la universitat. 
  Germán començarà la seva feina al manicomi intentant tractar les dones esquizofrèniques amb clorpromazina, un medicament nou que promet grans resultats amb aquesta malaltia, que fins ara no s'ha pogut tractar adequadament. Mentre treballa també aprofitarà per conéixer més a fons Aurora, una dona que el té fascinat des que era adolescent i que va conéixer a la consulta del seu pare. 
  En el manicomi Germán coneixerà també la María, auxiliar de clínica que durant molt temps ha estat en contacte diari amb l'Aurora; María és neta del que era jardiner del manicomi quan l'Aurora hi va ingressar, llavors ella era una nena que voltava per tot el recinte per passar el temps i l'Aurora la va ensenyar a llegir i a escriure, i ara que l'Aurora és gran i quasi no s'hi veu li llegeix cada dia una estona.
  Un cop més, Almudena Grandes m'ha deixat bocabadada amb una impressionant història d'éssers humans enmig d'una dictadura franquista que imposa el nacionalcatolicisme, que condemna qualsevol conducta que se'n surti com a un greu pecat, que converteix la societat a un puritanisme extrem i que aprofita la moral oficial pel seu benefici i per amagar els abusos comesos per les persones afins al poder. La dona sotmesa i sense llibertat és una altra de les conseqüències de la moral de la dictadura, i això és un altre dels temes tractats en aquesta gran novel·la. És impressionant el treball que fa l'autora per documentar-se i crear una història de ficció que es desenvolupa enmig d'un entorn real i de personatges reals. Ha sigut un gran plaer poder aprofitar el confinament a causa del coronavirus per gaudir d'aquesta gran lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada