Els finals no arriben mai de sobte

  El dia 11 de setembre de 2001 moltes coses van canviar pel món occidental arran dels atemptats contra les Torres Bessones. També van canviar les vides de tres catalans que en aquell moment vivien a Nova York: en Guillem, metge; la Sara, executiva i parella d'en Guillem; i en Roger, amic de tots dos que va venir a la gran ciutat a la recerca d'alguna cosa especial sense saber ben bé el què. Tots tres, que estan en la dècada dels trenta, viuen l'impactant moment en directe, i la gravetat dels fets els fa plantejar-se moltes preguntes personals que en el dia a dia no gosaven sortir a la llum. Per què van venir a Nova York? Han trobat allò que buscaven? Poden continuar amb la seva vida com si res hagués passat? Què han de fer d'ara endavant? Han canviat els seus objectius personals, els seus somnis?

  Les preguntes que es fan aquests tres personatges tots ens les hem fet en algun moment de la nostra vida, per això els protagonistes resulten molt propers al lector, o al menys a mi m'ha passat, tot i que ja fa molts anys que vaig deixar enrere l'edat dels protagonistes (...). No és aquesta una novel·la dinàmica sinó més aviat el contrari, reflexiva, introspectiva i molt íntima, on el temps passa poc a poc però el cap no deixa de treballar.

   Els finals no arriben mai de sobte és l'última novel·la que ha publicat Salvador Macip, metge i escriptor, a qui no havia llegit mai fins ara, i que he conegut gràcies a en Xexu, a qui segueixo en el seu blog (www.llibresipunt.blogspot.com), que ha llegit pràcticament tot el que en Macip ha publicat. M'ha agradat força l'experiència i espero repetir aviat amb alguna altra publicació seva.