Em cridava l'atenció que Carlos Zanón s'hagués atrevit a reviure un personatge tan carismàtic de la novel·la negra com el detectiu Pepe Carvalho, per això aquesta va ser el primer llibre que vaig escollir per Sant Jordi. Ja havia llegit abans dues novel·les de Zanón i m'agrada força el seu estil.
En aquesta nova aventura el detectiu més barceloní de tots s'ha fet gran i es troba força perdut, enredat en una relació difícil i problemàtica, descontent amb els seus empleats, descregut i cínic pel que fa a la situació política i social de la ciutat, prèvia al referèndum de l'1 d'octubre.
Què puc dir d'aquesta novel·la? Que és un bon llibre sens dubte. Que m'ha agradat. Que m'ha costat de llegir. Que m'ha costat seguir el caòtic pensament de Carvalho (està escrita en primera persona). Que penso que m'he equivocat, que hauria d'haver llegit més novel·les de Carvalho per poder opinar amb propietat de la resurrecció que ha fet Zanón del personatge de Manuel Vázquez Montalban. Resumint, és un sí però no; conseqüència: llegiré més novel·les de Vázquez Montalban.
No és per desanimar, però vaig intentar el primer Carvalho i el vaig deixar. En algun lloc deien que el primer és el més complicat, però ja no ho vaig intentar amb el segon. Per això no m'ha entusiasmat l'aventura aquesta d'en Zanón, tot i que també m'agrada molt l'autor. Suposo que aquest projecte estava encarat sobretot per a fans del detectiu.
ResponEliminaSegurament tens raó, de fet no he sigut capaç de dir si aquest Carvalho està ben lograt o no, però que llegiré algun altre del Montalbán segur.
Elimina