dissabte, 25 de maig del 2019

Tothom et recordarà

   Poc després dels atemptats gihadistes de l'agost del 2017 a Barcelona, apareix el cos sense vida de l'inspector de la Policia Nacional Santiago Ortuño al port de la ciutat. Aquest policia estava relegat a un lloc menor a la Brigada d'Estrangeria a causa del seu caràcter difícil i el seu comportament. Ortuño estava relacionat amb la cantant Leire Alfaro, que va entrar en contacte amb ell amb la intenció d'aconseguir papers de residència per a la seva parella, l'iraquià Abduh Fayad, que es troba de manera irregular al país i que treballa com a lampista en una botiga regentada per uns germans també iraquians ubicada al Raval. Els Mossos d'Esquadra seran els encarregats d'investigar la mort d'Ortuño en estranyes circumstàncies.
  La nova novel·la d'Andreu Martin està situada en un escenari plenament actual, a pocs dies de les eleccions del 21 de desembre i amb Catalunya sota l'article 155. A més, planteja una situació d'investigació d'antiterrorisme gihadista en ple barri del Raval, amb la possible confrontació entre els dos cossos policials, Mossos i Policia Nacional. 
  És ben clar que l'autor sap de què parla en plantejar la trama de la seva novel·la, que coneix a fons el món policial i que s'ha documentat bé sobre la funció dels confidents de la policia i els infiltrats que proporcionen una valuosa informació als cossos de seguretat. Resulta fàcil i molt entretingut llegir una novel·la tan ben plantejada, amb alternança de passat i present en forma d'acció i investigació policial respectivament. Tenia ganes de recuperar les bones sensacions que vaig tenir llegint l'Andreu Martin amb La violència justa i Societat negra, que em van agradar molt, ja que havia quedat una mica decebuda amb De tot cor, que no vaig poder acabar; i les he recuperat de debó.  

4 comentaris:

  1. Pr a mi l'Andreu sempre és una aposta segura (no he llegit de Tot cor...) i aquest em va atrapar per l'actualitat tan rabiosa que tocaba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, a mi també m'ha enganxat, l'Andreu és sens dubte un mestre, molt ben treballat tenint en compte els greus fets succeïts a Barcelona.

      Elimina
  2. Vaig endarrerit amb Andreu Martín, tot i que com dieu és aposta segura (gairebé sempre), però encara tinc pendent l'Harem del Tibidabo abans d'anar a per aquest, que acabarà caient també tard o d'hora. Massa poc temps per tants llibres que vull llegir!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xexu. Jo tampoc he llegit l'Harem del Tibidabo, però vaig cometre l'error d'entrar a la llibreria "només per mirar què hi ha de nou per Sant Jordi" i me'l vaig comprar.
      Em passa com a tu, tants llibres i tan poc temps, no sé com ens ho farem, haha.

      Elimina