Fa catorze anys sent un adolescent l'Agustí va marxar de casa després d'una discussió familiar i mai més la família ha tornat a saber d'ell, tots els intents que han fet per saber on para no han servit per res. Fins que un bon dia piquen a la porta del domicili familiar i allà hi és l'Agustí, a qui la Maria Antònia, la mare, en un primer moment no reconeix. Es produeix una situació impactant en els pares, que ja feia temps que pensaven que li podia haver passat el pitjor i que havia mort. Després dels primers moments d'incredulitat, la situació es tensa una mica quan l'Agustí demana a la família que no li preguntin per res del que ha passat en aquests anys.
Ja feia temps que tenia ganes de llegir alguna cosa de Llort, tan bones són les crítiques que n'he llegit, i puc dir que no m'ha decebut gens ni mica, més aviat al contrari, en aquest cas m'ha agradat tant el contingut de la novel·la com el títol, d'allò més encertat per descriure en quatre paraules de què va el llibre. De ben segur que no serà l'únic Llort que llegeixi.
Bé!! M'alegra que t'hagi agradat! Ho fa molt bé en Llort, escriu unes històries ben narrades i imaginatives fins el punt que es fan molt creïbles, sap dotar els personatges de vida pròpia els descriu molt bé. I les històries saben atrapar. Ja ho he dit més d'un cop, encara s'està fent conegut, però d'aquí a uns quants anys se'l reconeixerà com un dels grans en català, és la meva aposta!
ResponEliminaA veure què et semblen els altres, aquest explica una història molt complexa i enrevessada, però tots tenen el seu què. El pitjor, i em sembla que és una percepció compartida per molta gent, és 'Sota l'asfalt', que comença com sempre, però després desbarra massa. Al final acabarem coincidint més del que semblava inicialment!
Doncs sí Xexu, menys Murakami crec que podem coincidir en més coses de les que pensàvem!
EliminaTinc a la tauleta esperant "Herències col·laterals", faré cas de la teva recomanació.
Salutacions!
Llort és un dels meus "imprescindibles". No defrauda mai i cada llibre que llegeixes t'agrada més que l'anterior. No et perdis "Herències col·laterals", el toc d'humor es brutal.
ResponEliminaPrecisament és el tinc pendent a la tauleta!
EliminaM'ha agradat molt, espero que aquest també.