Des que vaig llegir Les veus del Pamano Jaume Cabré es va convertir en un dels meus autors favorits, tot i que no és fàcil de llegir. Cabré és un mestre de la llengua i de l'escriptura, a vegades em costa seguir-lo però cada llibre que llegeixo seu em deixa amb l'ànima colpida. He trigat a decidir-me per aquesta lectura perquè no sóc gaire aficionada als reculls de relats curts, però cada conte que he anat llegint m'ha deixat més trasbalsada i m'ha arribat al fons de l'ànima.
Quan arriba la penombra està format per tretze relats amb el nexe comú de la mort violenta, en tots ells el protagonista és una víctima o un assassí, i quan aquest últiim és el narrador justifica els seus crims de manera calculadament freda. A més, hi ha petits elements comuns a tots els relats, com un quadre, un pintor, un lloc o una cosa tan simple com un recordatori oblidat en una butxaca. De tots els relats personalment m'ha agradat un dels més curts, Poldo, del qual destacaria el sentit de l'humor (negre) amb què està escrit i el dialecte del Pallars, encisador.
Aquest és un d'aquells llibres que considero candidat a la re-lectura, per apreciar més tots els matisos dels quals Cabré ha impregnat cada conte i que no he pogut gaudir del tot per la manera com l'he llegit, a estones perdudes i amb interrupcions contínues.
Jo em vaig enganxar a Cabré amb "Jo confesso". Aquest el tinc pendent.
ResponEliminaDoncs endavant, crec que et pot agradar, i és força més curt que "Jo confesso".
EliminaMira que és un autor que tinc pendent, però costa anar encabint a la llista a tots els que em falten per descobrir. La llista és llarga. Però és un d'aquests autors que per força hauré de llegir algun dia, no? Segur que de petit vaig llegir llibres seus, però ja de gran no, i això no pot ser.
ResponEliminaNo puc creure que encara el tinguis pendent Xexu... ;)
EliminaÉs un gran escriptor sens dubte que sap arribar al fons de l'ànima del lector, recomanable 100%.