dissabte, 27 de gener de 2018

Dits enganxosos

    Han passat les olimpíades, és l'any 1993 i Barcelona ara és una ciutat cosmopolita i moderna, fins i tot els negocis del crim organitzat han canviat: l'heroïna va quedant arraconada en el mercat dels estupefaents i ara és la cocaïna la substància de moda i que està guanyant terreny en el tràfic de drogues. Durant l'estiu d'aquest any, el jove Pere Palau, que acaba de llicenciar-se en periodisme i vol triomfar en la seva professió, es trasllada des de la seva Seu d'Urgell natal a una Barcelona xafogosa i poc acollidora a la recerca d'oportunitats laborals. Mentrestant en el municipi de Vilassís, típica vila d'estiueig de la burgesia barcelonina, es produeix un paorós incendi forestal, aparentment un més dels molts que assolen el nostre territori a l'estiu, fins que dins del bosc cremat troben una jove parella calcinada dins d'un cotxe. Aquest fet, que tot sembla indicar que intenta amagar un crim, és el que en Pere voldrà investigar per fer-se un nom dins la seva professió.
    Dits enganxosos és la primera novel·la que he llegit de Rafael Valbona, i la impressió ha estat bona, es llegeix en una estona, plena d'acció i amb un regitzell de personatges corruptes que malauradament continuen sent d'actualitat. El fet que tot passi molt ràpid fa que no s'aprofondeixi gaire en els personatges, alguns d'ells molt o inclús massa típics com les famílies de casa bona de Barcelona o els polítics corruptes. També queda retratat el món del periodisme, que Vallbona descriu ple d'incerteses laborals i controlat pel poder econòmic; i si és periodista és que sap de què parla. Resumint, poques pàgines que podrien haver sigut més, i molta acció, potser una mica pel·liculera pel meu gust.

2 comentaris:

  1. També va ser el primer que vaig llegir de Vallbona, i de moment l'únic. Em va agradar el seu estil i no descarto llegir alguna altre cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no ho descarto, tot i que del proper espero una mica més.

      Elimina