La Sara ha acabat la carrera de Química i està preparant-se per ser professora; però no és aquest el futur que li agrada, per la qual cosa decideix llençar-se a la piscina i dedicar-se a les plomes de la forma més creativa possible, dissenyant barrets, vestits i tota mena de complements amb les plomes com a denominador comú, tal i com feia la seva àvia. És per això que es trasllada a viure al local on tenia la botiga i taller l'àvia i que ara pertany al seu pare. Mentrestant, el seu nòvio marxa a París a la recerca d'oportunitats professionals dins la seva carrera d'arquitecte. Els pares i la germana de la Sara es dediquen a complicar-li la vida, i ella ho va patint perquè no és capaç d'assumir amb seny i maduresa els entrebancs que li van posant uns i d'altres per tirar endavant el seu dia a dia.
Tenir temps per anar a la biblioteca a triar i remenar a vegades es converteix en un luxe, per això, entre dies de festa i grip vaig arreplegar amb tot el que m'hi cabia a la bossa. Algunes de les lectures han estat un encert i d'altres me les podria haver estalviat, com és el cas d'aquest llibre, que de forma increïble ha arribat a la trenta-tresena edició com a mínim, que és la que ha anat a parar a les meves mans. Un cop vaig decidir que no llegia més (pàgina 200 aproximadament d'un total de 349) vaig començar a buscar crítiques, la majoria d'elles el qualifiquen d'estil Chic-lit, que no tinc ni idea què vol dir; d'altres parlen de situacions còmiques i divertides, però que a mi no m'han fet gaire gràcia. El perquè ha sigut un èxit de vendes és un misteri per mi, potser l'hauria trobat més interessant si l'hagués llegit en l'adolescència, on suposo que es deu trobar el gruix de lectores d'aquesta novel·la, una mena de Diari de Bridget Jones a la madrilenya.
No le llegit ni entra dins dels meus propòsits fer-ho. He vist, més ben dit vaig intentar veure, la pel·lícula que es va fer i sort que no vaig anar al cinema, abans de la meitat ja dormia profundament.
ResponEliminaNúria, no t'has perdut res, ja ho veus
EliminaAixí m'agrada, canya als llibres dolents! Tot i que aquest té un títol que t'obliga a mirar de què va... Però potser no cal passar d'aquí.
ResponEliminaXexu, si ja vaig mirar de què anava, i deia que era tan divertit i jo que estava mig griposa i volia alguna cosa per animar-me però no ha sigut una bona elecció.
EliminaAaarrghh!! Es que no puc amb aquest tipus de novel·les!! Són totes taaaan paves, tan superficials, tan obsessionades amb l'amor!
ResponEliminaRellegint la ressenya crec que em vaig quedar curta amb les crítiques. Cada cop que veig de semblants com pugen en la llista dels més venuts no m'ho acabo de creure.
Elimina