dimecres, 21 de març de 2018

La meva germana viu sobre la llar de foc

   La família del James està destrossada per la mort fa anys de la seva germana Rose en un atemptat terrorista islàmic. La mare del James no ha pogut suportar la pressió i ha abandonat la família, deixant enrere un marit alcoholitzat, la Jasmine, germana bessona de la Rose, i en James, que ara està a punt de fer deu anys i pràcticament no recorda res de la germana desapareguda. Per tal de fer un tomb a la seva vida, el pare decideix marxar de Londres i anar cap a un lloc on no hi hagin musulmans, pels qui sent un profund rebuig. Un cop arribats a un poble ben allunyat de la gran ciutat, en James troba que pràcticament res no ha canviat: el pare continua bevent mentre ploriqueja mirant l'urna que conté les cendres de part del cos de la Rose, té els fills pràcticament desatesos, només la Jasmine cuida del seu germà petit. En James comença a l'escola i la companya de taula que li ha tocat resulta ser la Sunya, una nena musulmana, amb qui en James de seguida fa una bona amistat, mentre es troba estrany pensant que està traint al seu pare i la memòria de la germana que no recorda.
   La meva germana viu sobre la llar de foc és un tipus de novel·la qualificada de juvenil i que segurament no hauria escollit com a lectura si no fos perquè ha anat a parar a les meves mans per un sorteig realitzat a l'Instagram per @unmonminuscul. Narrada en primera persona, la visió innocent i pràctica que té en James de la seva dura realitat commou, emociona, de vegades arrenca un somriure i de vegades una llagrimeta. Ha estat una bona lectura, que fuig de sensibleries i que fa pensar, reflexionar.

6 comentaris:

  1. La vaig llegir fa temps, en un moment força delicat de la meva vida, reconec que em va agradar i que va haver una escena ( la del gat) que em va fer plorar

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibre que m'ha sorprès per com tracta un tema tan delicat, amb tanta simplicitat i naturalitat, per això emociona més encara.

      Elimina
  2. Doncs em sembla un argument prou prometedor, a banda de que el títol atreu. Qui sap, si ensopego amb ell algun dia potser em decideixi a portar-lo a casa, pinta bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig començar la lectura amb molta precaució quan vaig veure de què anava, és un tema que s'ha d'enfocar bé i crec que l'autora ho fa molt bé des del punt de vista del germà petit. Val la pena.

      Elimina
  3. No sabia que estava qualificada com a juvenil! M'ha sorprès perquè trobo que els llibres infantils i juvenils estan una mica oblidats (o potser sóc jo que no visito els canals adequats), i recordo que aquest llibre es va posar de moda durant un parell de mesos, a la ràdio i tot. Suposo que per això el vaig acabar llegint.
    També vaig començar-lo amb el nas arrufat, i també em va sorprendre. En guardo bon record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va sorprendre gratament.
      Com he dit, vaig aconseguir aquest llibre per un sorteig, però a casa en tinc uns quants de juvenils que he anat llegint i que m'han fet passar una bona estona.

      Elimina