Després d'un cop sentimental i personal, la Martina es pren una petita temporada de reflexió fora de Barcelona i torna al seu petit poble de muntanya, a la casa familiar on sempre ha estiuejat. Tot just en arribar es troba que suposadament uns brètols han entrat al petit cementiri vell del poble i han profanat diverses tombes, deixant escampats pel terra ossos de diferents persones enterrades, entre elles la que al poble tothom coneix com la noia del vestit blau, una misteriosa noia que fa més de trenta anys va arribar al poble i poc després va ser trobada morta en caure per un pont. Suposadament aquesta mort va ser un suïcidi però mai no es va saber del cert quina va ser la causa de la mort i qui era aquesta noia, l'Olivia. La Martina decideix investigar pel seu compte qui era aquesta noia, i en fer-ho es trobarà amb diversos esdeveniments que sembla que vulguin entrebancar la seva investigació.
Després de passar uns dies en què no trobava cap lectura que em vingués de gust llegir (i no serà per llibres acumulats a casa...) vaig anar a la biblioteca a la cerca d'aquesta novel·la, la segona de Laia Vilaseca, que va començar autopublicant-se i que actualment està tenint força èxit amb les seves novel·les de misteri. La noia del vestit blau ha estat una lectura agradable i interessant, narrada en primera persona, on la protagonista és una dona jove molt normal, la qual cosa vol dir gens perfecta, i que es desenvolupa en un entorn que pot resultar molt proper. Sense que m'hagi semblat excepcional, m'ho he passat bé, ha estat una lectura àgil i distreta, i em deixa amb ganes de llegir més coses de l'autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada